Abans que res, feliç 2008 a tothom (a tothom que ho llegeixi clar).
I segon... he estat uns quants dies "tancat per feina" (quan tothom tanca per vacances jo tanco per excés de feina i pels compromisos socio-familiars que comporta el Nadal), així que reprendrem el blog de nou intentant fer cas al que va sortir a l'enquesta de publicar un (o dos) articles per setmana.
Ja fa gairebé un mes que vaig publicar el darrer article i des de llavors han passat unes quantes coses curioses que val la pena analitzar (analitzar: pensar amb l'anus).
- Les vacances de Nadal: per que collons li diuen vacances si la majoria de mortals treballem igual? I els dies de festa que hi ha, els passem amb interminables trobades familiars fotent-nos tips de canelons (que jo encara estic fent avui la digestió del primer àpat) i veient les ridícules situacions que es produeixen quan els teus familiars beuen una mica més del compte.
- Les grans superfícies comercials: Grans superfícies? Qui ho diria! Si no es pot avançar ni un metre! Veus la botiga a la que vols anar al final de l'horitzó, allí al final del passadís que hi posa "FNAC", així que et decideixes a anar-hi però la marea humana se t'emporta en direcció contraria i acabes dins el Decathlon a la secció de submarisme (que fins i tot allí hi ha gent). Surts de nou del Decathlon fent un nou esforç per arribar a l'FNAC i et torna a recollir la marabunta per tornar-te a embotir dins del Decathlon com l'efecte del mar quan te ressaca (deu ser que el mar se'n va molt de juerga), però aquest cop a la secció de pesca. Després d'intentar-ho de nou 4 o 5 cops i d'haver visitat sense voler arribar-hi el Natura, l'Imaginarium, el Zara, la botiga de Disney i una botiga de roba interior femenina (allí de fet hi havien coses interesants) desisteixes d'anar on volies anar i ho deixes per un altre dia (en el que encara estarà més ple el centre comercial).
- El tió: El 24 a la nit es "caga el tió"... Qui es va inventar aquesta tradició no podia haver pensat una altra manera de donar regals no tant escatalògica? I posats a cagar... per que no vomita el tió? I com és que encara cap tió no ha denunciat a la família corresponent per maltractaments? El que està clar és que la capacitat defecadora dels tions és inversament proporcional a la edat de qui li fot els mastegots, ja que als nens els hi va cagar un munt de coses (continuo pensant que tot i que siguin regals això de que te'ls "caguin" no és del tot agradable) i a mi, curiosament, em va cagar unes miserables ulleres de submarinisme (que encara tenien l'etiqueta del Decathlon). I mira que li fotia fort amb el bastó! Estic convençut que a mi no em va cagar res més per que el tió n'estava fins als ous de que els crios l'haguessin apaleat (i encara semblava que se n'enfotessin per que ho feien cantant) i quan em va tocar a mi ja es va declarar en vaga (com els autobusos de Barcelona). I com és que el tió ho caga tot net? Per a ser més realista no haurien de sortir els regals tots plens de merda?
- El Pare Noel: Es veu que per aquestes dates també ve a casa un paio gordo amb barba vestit de vermell i que porta regals en un sac. Jo no m'en refiaria gaire tal i com està el mon... aquest paio no pot ser de fiar... Però es veu que a casa meva tampoc hi arriba, potser es per que no tinc ximeneia i aquest home no sap entrar per les portes? O és que el tió s'ha cagat amb sa puta mare i el senyor Noel s'ha ofès?... ves a saber.
- El Betlem: Que bonic és muntar el Betlem! Que curiós que el nen Jesús sigui 3 vegades més gran que Sant Josep i que la cabra li tregui 4 caps al Pastor... A més, com és que sempre acaben tots el clicks i els pitufos passejant pel Betlem també? I quina obsessió tenim els catalans amb la merda que a part del tió que caga hi fotem un caganer també al Betlem? I és obligatori que el Betlem tingui riu i sigui de paper Albal? (suposo que si, per que si no la dona aquella que renta roba no sabriem on fotre-la). I per què els reis mags els posem sempre en fila india? No és més probable que anessin tots tres de costadet i xerrant entre ells? I qui collons son els "pajes"? (Bé, dels reis mags intentaré parlar-ne en un proper article).
- El cap d'any: L'únic dia de l'any que el taxi resulta tant car com el sopar (si ets capaç de trobar-ne un, ja que aquella nit és una espècie en perill d'extinció). I les campanades? Quina tradició més curiosa també, no només la de començar l'any menjant 12 raïms (que jo no menjo raïm en cap més moment en tot l'any) i de felicitar després l'any amb la boca plena i babejant el suquet del raïm que encara està premsant la teva boca, sinó també per la feinada prèvia que te la tieta de turno per treure tots els pinyolets i les pells dels raïms (que ja començar a fer-ho cap a les 11) si no es que es raja i decideix fer-ho amb olives rellenes o cacahuets.
Si et quedes a casa hi ha també el dilema de decidir per quin canal de la tele es veuen les campanades (i la programació de després acostuma a ser "memorable"), i si el fas en un restaurant tens moltes probabilitats de trobar-te un paio amb una paella donant les campanades a la hora que li roti i en un estat etílic deplorable, per no dir que acabes felicitant a un senyor tot suat de la taula del costat, que no el coneixes de res, però que està superagraït per haver-te conegut.
- El dia 1: Sense comentaris, és un dia de l'any que no existeix. És festiu,però dona igual per que el cap no funciona i ja no recordes la cara que feia el senyor suat de la taula del costat que havies abraçat, encara portes possat un collar "hawaià" (que ja em diràs que te a veure amb l'any nou) i confetti fins al forat del cul, però només recordes que vas acabar pixant al parking i que demà toca tornar a treballar, sigui 2008, 2028 o 4378.
Així que feliç any nou i si no heu començat amb bon peu el 2008 son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!
