Ja falta poc per a la famosa "vuelta al cole", que no consisteix en donar una volta al col·legi, sinó en el dia en que els alumnes tornen a les classes.
Jo particularment ja fa temps que no visc en persona aquest retorn (traumàtic per alguns nens, il·lusionant per a d'altres i incatalogable per als professors).
Pels que son pares, la "vuelta al cole", a part de la tranquilitat de tornar a tenir als crios fora de casa després de l’estiu, aquests dies suposen un gasto que t’hi cagues: llibres, xandall, material escolar, matrícules varies... per això, des d’aquest blog, en els propers dies analitzarem tot el que cal per realitzar una “vuelta al cole” com deu mana.
Començarem avui pel material escolar. Son aquelles coses que comprem per treballar, fer els deures i demés durant tot l’any, però que la meitat d’ells no els utilitzarem mai, sinó que simplement faran bulto a l’estoig (l’estoig, com més hortera sigui millor).
A saber, un “estudiat modèlic” no pot obviar els següents elements:
Boli bic (bic naranja escribe fino, bic cristal escribe normal... pues el “normal”, que no cal ser tant “fino”).
Bolis de diferents colors (blau, negre i vermell són els clàssics, però pujen amb força, especialment en les nenes tot tipus de colors: verd, groc, lila, taronja, ...). Es troba a faltar aquell boli super-gordo que tenia un munt de colors a la vegada i que sempre s’enganxava quant intentaves canviar els colors. També es troba a faltar aquell bolígraf que “teòricament” es podia borrar (paper mate o algo així) que.... y una mierda se borraba! Tu intentaves borrar el que havies escrit i directament t’arrancava mig paper.
Parlant de borrar, no pot faltar-hi el clàssic “tippex” (aquí tot depèn de gustos, en formato barril i pincel, formato bolígrafo o formato cinta rara). Cal dir que el formato "barril i pincel", el més clàssic, ha d'incloure ganes d'anar bufant el típex sobre el paper per a que s'assequi.
Això si, l’element borrador imprescindible és la goma (de borrar, malpensats), especialment si és de la marca Milan (club on ara juga en Ronaldinho), i si porta inscrit la paraula Nata no vol dir que té aquest gust (més d’un ja ho vam provar en el seu temps).
No hi pot faltar en un bon estoig escolar el llapis, el clàssic, l’staedtler groc i negre (que mai he entés la gamma de llapisos que hi havia, que si HB, 3H, 3B... però si és un llapis collons!), acompanyat de la seva maquina de fer punta (conegut popularment com sacapuntas o “maquineta”... m’encanta el nom de maquineta... la primera minimàquina inventada per l’home!) que per ser un bon estudiant, ha de ser de ferro i, si pot ser, perdre-la el primer dia de classe, ja que és un clàssic que hi hagi una sola maquineta en tota la classe i que per treure punta al llapis sempre s’hagi de demanar. I després es formaven unes llargues cues al costat de la paperera (que trist que a la classe només hi hagués una misera paperera).
Tampoc l’hi pot faltar a un bon estudiant el clàssic regle (de diferents mides, que en l’adolescència els nois utilitzen per mesurar-se la polla), i els seus derivats: l’escuadra i el cartabó (que útils que son per clavar-los a l’ull del teu company de pupitre) i aquell tant estrany que mai he sapigut per a que servia i que era semicircular.
Com a element car que t’hi cagues i que no utilitzaràs gairebé mai destaquen el “rotring”, acompanyats del seu compàs amb el que mai et sortirà bé la rodona, per que quan estàs a punt d’acabar-la se t’escapa el punt de suport (punt de suport molt puta amb el que et punxaràs més d’un cop al llarg de la teva vida). Aquests famosos “rotrings” es caracteritzen per deixar-te tot el foli ple de taques de tinta.
En estudiants més joves no hi poden faltar els llapisos de color Alpino, o els retoladors de color staedtler (gran marca aquesta).
Ah! I els retoladors fosforitos per subratllar els apunts o els llibres (el clàssics groc, o d’altres com el vermell, blau o verd) que acaben deixant els apunts com un autèntic picasso.
Tampoc hi pot faltar l’agenda de torn on s’acabarà apuntant tot tipus de tonteries excepte els deures que es tenen, i un fotimer de llibretes de tot tipus que després ens les trobarem per casa 10 anys després i veurem que encara hi queden fulls en blanc que es poden aprofitar.
Els joves d’ara, són més moderns, i porten altres objectes curiosos: post-its (en anglès, en català serien “després-aixòs”), motxiles amb rodes (i fan unes carreres espectaculars pels pasillos), llapisos portamines (que si porten mines ja tant jovenets com volem que el món vagi bé), retoladors permanents (una putada, ja que sempre hi ha algú que s’acava pintant algo amb el permanent a la cara i després costa un ou treure-ho), i d’altres objectes curiosos que la meva ment ja envellida no arriba a recordar.
Total, que amb un foli, un boli bic, un llapis i una goma ja en tindríem de sobres, però... son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!
