Per fi ja puc dir que tinc visites al meu blog, això si, després d’una exhaustiva campanya de marketing enviant e-mails a tot ésser viu per a que visitessin aquesta pàgina.
De fet, no sé si això mateix ha estat contraproduent, ja que ara he d’escriure un article sobre “temes trascendenquals”, que ja em direu com ho enfoco jo això. I és que sou més “putes que les gallines” (es pot dir putes en un blog?... i realment les gallines són molt putes? Cobren per a que se les beneficiïn els galls? No ho tinc clar, però si que sé que fer sexe els hi costa un ou, o uns quants).
I pensant sobre aquest tema trascendenqual, he arribat a la conclusió de que un tema “trascendenqual” és un tema intranscendent del qual vull parlar, per tant, com que el segon més votat a estat Ventdelplà, parlarem d’aquesta sèrie.
La veritat és que jo tampoc no en sóc un fervent (bonica paraula que em recorda a les aspirines efervescents) seguidor d’aquesta sèrie, però si que la veig de tant en quant, especialment el final, quan surten les lletres i ja t’expliquen tot el que passarà en els propers episodis.
Així doncs, per a poder parlar de Ventdelplà he hagut de fer una àrdua (bonica paraula també) tasca (sinònims: bar, cantina) d’investigació (paraula normal) sobre els “entresijos” (paraula castellana que em fa gràcia) de la sèrie que passaré a detallar a continuació:
Ventdelplà és un poble (per si algú llegeix el blog i no ha vist mai la sèrie, cosa díficil... em refereixo a que llegeixi el blog, no a que vegi la sèrie).
I allí hi viu un fotimer de gent (com a la resta de pobles generalment), amb la peculiaritat de que els que allí hi viuen son actors i ja han sortit a 4 o 5 sèries de TV3 més, amb lo que se’t fot un cap com un bombo:
Tenim a la Teresa (Emma Vilarasau, que el seu cognom sempre em recorda l’aigua de Viladrau... ves quina cosa) que és la metgessa del poble i que està casada amb el David, un paio amb barba que ara és advocat però que abans era quiosquer a Estació d’Enllaç.
Es veu que a aquesta dona l’acosa un mosso d’esquadra (l’Eduard Farelo, la veu més escoltada de Catalunya) que ningú ho sap, però resulta que és el seu fill (i del Mateu Montsolís), així que, quan ho sàpigui, aquesta dona segur que plora, que ho fa molt i molt bé això de plorar.
La Teresa te dos fills (si no compten el munt de fills més que té del músic aquell de Majoria Absoluta): la Isona i el Biel, que a TV3 ja se’ls hi acaben els noms amb tantes sèries i ja comencen a posar noms estranys com Dora o Esvetlana, que pel nom hauria de ser una gimnasta rusa, però no, és una exprostituta (com les gallines) que es va casar amb un paio (germà del quiosquer) que es diu Jaume i en el seu temps lliure anuncia vinagre de mòdena.
També hi ha per allí un veterinari, el Julià, que es lia amb tot cristo (perquè ningú deu conèixer el seu passat fosc de Laberint d’Ombres quan era conegut com Salvador Borés i on enlloc de liar-se amb tothom els matava que donava gust... tot i que ara també els hi dona un gust que les mata).
Per allí ronda una xicota amb cadira de rodes, la Mònica, que va sortir amb el fill del Carles Francino i que es filla del Monràs, que abans era presentador d’un programa d’acudits que es deia “Moltes gràcies” i tenia la “memòria d’un cargol”. El seu següent nòvio, un tal Rafa, se’n va anar del poble amb la Marta Marco “teòricament” a viure a Lleida amb els pares d’ella... però és mentida, per que el pare d’ella és el Lluís Marco (actor especialitzat en fer de metge) i està a Madrid fent Hospital Central (de metge, com no), i se’ls hi ha vist el plumero per que jo un dia vaig veure al Rafa per la tele que es veu que està fent el MIR, i al poble no ho sap ningú.
El que si que no ha evolucionat gaire amb els anys és el Paco, que ara treballa al bar Tramuntana i que fa uns anys es feia dir Sisco i tenia un bar al poble de Nissaga de poder (on per cert hi anava sovint el Farelo a fer unes canyes, no sé com no el reconeix...). Aquest es veu que és un actor especialitzat en fer de cambrer, que van molt buscats, com el Pau Durà (Félix, difunta parella de l’Esther) que va ser cambrer del bar de Plats Bruts, del de 7 vidas i del Tramuntana (ole camarero!), o com l’etern “barman” de TV3: el Peris, que per cert te un fill (si el Peris es el Barman el fill deu ser el Robin) que també vivia a Ventdelplà abans de que li agafés un “canvi físic sobtat” (malaltia que no va saber diagnosticar la Teresa ni la Emma de Plats Bruts que també ronda pel CAP) i que el va portar “de cap” a El cor de la ciutat (que ja no se sap on està tampoc el cor d’aquesta ciutat, si a Sant Andreu, a Sants o a Ventdelplà).
I és que podríem estar hores parlant de Ventdelplà, potser una mica més de la seva trama enlloc de parlar dels personatges, ja que això dels personatges és un embolic per que a les sèries de TV3 molt sovint veus les mateixes cares (i no em parlat del Boixaderes!) i ja no saps si estàs veient Poble Nou, Secrets de Família, Mar de Fons, La Granja, La Rosa o Ventdelplà...
Això si, encara que vegis anuncis o vegis una peli, sempre sentiràs la veu de l’Eduard Farelo en un moment o altre, però son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!
