Ja fa un parell de dies que està plovent sense parar, i davant de la falta de inspiració per escriure articles en el blog, he decidit escriure sobre la pluja (ja que és l’únic que es veu durant tot el dia per la finestra).
Segons la Viquipedia (enciclopedia internauta feta a Vic) la pluja és la condensació i caiguda de l’aigua en l’atmosfera en moments de depressió. Traduït a un llenguatge més planer, quan plou cau aigua condensada (com la llet) i t’agafa una depressió del copón.
Es veu que l’atmosfera conté molt “vapor d’aigua” (com el que surt de l’olla quan bulls la pasta i que va marxant poc a poc per l’extractor). Doncs de l’extractor se’n va cap al cel. Però no només es crea vapor d’aigua de totes les olles que bullen pasta del mon, sinó que també s’evapora (Eva Pora, una gran amiga meva) l’aigua dels oceans, llacs i rius (i de les piscines i yacuzzis) i de la terra humida (en la terra humida escric... nena estic boig per tu... moment musical).
Doncs aquest vapor d’aigua va pujant i pujant (com el globus d’eli aquell d’estats units on ens van fer creure que hi viatjava un crio) i a mesura que s’eleva descendeix la seva temperatura degut a la pressió atmosfèrica (és a dir, que a la atmosfera estàn molt pressionats per les circumstàncies de veure’s allà dalt, i el vapor d’aigua no aguanta tanta pressió).
Llavors els vapor d’aigua es torna a condensar (a l’aigua li agrada molt condensar-se en diferents circumstàncies) en forma de petites gotes que formen els núvols (aquelles coses blanques que hi han pel cel i que alguns dies arriben fins i tot a fer formes curioses).
Aquestes gotes diminutes que formen els núvols són sostingudes per lleugers moviments ascendents de l’aire. La pluja es produeix quan a l’interior dels núvols es produeix la condensació (com no) de forma molt ràpida. Les diminutes gotes s’ajunten les unes amb les altres (en una mena d’orgia goteril) formant gotes més grosses (conegudes com “gotes gordes”) que són incapaçes de sostenir-se en suspensió (no aguanten la pressió) i cauen formant la pluja.
En aquests moments les ciutats es plenen de gent amb paraigües diversos (destacant els de color negre entre els adults i els de colorins i dibuixos infantils entre els nens), capelines varies (les grogues sempre son reciclades de Port Aventura) i de velles entranyables amb bosses del Carrefour al cap.
En dies de pluja les ciutats es revolucionen i els ciutadans armats amb paraigües surten al carrer amb la única intenció d’intentar treure un ull al ciutadà que tenen al costat amb les varilles dels paraigües, o intentant colapsar les voreres per a que ningú més pugui passar per allà on algú vagi amb paraigües.
També es produeix el fenòmen curiós de que “la gota més gorda i freda del món” sempre et cau a tu per l’únic hueco de la camisa per on pot entrar produint l’efecte “Mecagon....” en l’individu al que li ha caigut la gota.
Quan hi ha vent es produeix l’efecte “pluja lateral” que consisteix en que, enlloc de ploure de dalt cap a baix (que seria lo més habitual) plou de costat, amb lo que els paraigües no serveixen de res (més que per a jugar amb ells veient com es giren i adquereixen vida pròpia amb una força impròpia d’un paraigües normal que se t’emporta en la direcció que porta el vent). En aquests dies la gent va molt en taxi (per a no mullar-se), però jo també he vist diversos transeünts que directament van arrossegats pels paraigües als puestos circulant portats pels paraigües allà on els duguin. De fet a Barcelona ja s’està estudiant el sistema del “Paraigüing” en directa competència amb el Bicing pels dies de pluja.
També és habitual trobar-se en dies plujosos el famós “Charco trampa”, que és aquell toll d’aigua que no hauria de fer més d’un dit de fondària però que quan hi poses el peu a dins t’arriba fins al tormell com a mínim. Aquests “charcos trampa” agraden molts als nens, que es posen unes botes especials (anomenades “botes d’aigua”, no se’ls hi va ocòrrer cap nom més original) que s’assemblen a les del Superman i només serveixen per fer el capullo xapotejant dins dels xarcos.
Bé, concluint l’article resumirem que, en dies de pluja lo més normal és que et mullis (si no es que no has sortit de casa clar) però curiosament, no sempre que et mulles vol dir que està plovent (també pot ser que t’estiguis banyant, dutxant o que t’hagin escupit). Així doncs que et mullis una mica quan plou és de lo més normal, són coses que passen. De fet... podria ser pitjor!
