diumenge, 27 de febrer de 2011

La setmana blanca


Avui parlarem de la setmana blanca, ja que molts escolars es veu que aquesta setmana tindran festa, i a la gent li ha donat per anomenar a aquests dies de vacances escolars fotuts per aqui al mig com a “setmana blanca”. Pero senyors pares i senyores mares (o senyors mares i senyores pares, que n’hi ha alguns que poden portar a l’equivoc), que el nom no us porti a confussio, aquest nom no vol dir que els nens es passaran tota la setmana esnifant ratlles de coca (en principi), sino que se li dona aquest nom per que molta gent aprofita per anar a esquiar (entenem “esquiar” tambe en el bon sentit de la paraula, com allo que suposa posar-se uns esquis i llençar-se muntanya avall fins caure, ja que es ben sabut que alguns dels meus lectors teniu la “mirada sucia” i quan parleu “d’esquiar” us referiu a una altra cosa).
I us preguntareu, per que se li diu setmana blanca si es va a esquiar? (preguntar-s’ho tothom ara mateix en veu alta: “per que se li diu setmana blanca si es va a esquiar?), doncs m’agrada molt que em feu aquesta pregunta (sobretot per que la pregunta l’he fet jo mateix). Doncs es molt senzill, popularment es creu que es diu “blanca” perque la gent va a la neu, i com que la neu es blanca, es fa aquest simil tan complicat de setmana a la neu + neu de color blanca = setmana blanca (encara que, segons quina neu, agafa uns colors cada cop mes allunyats del blanc, mes aviat color merda d’oca, pero no quedaria be dir-li “setmana merda d’oca”).
Pero aixo no es del tot cert, segons un estudi realitzat per la prestigiosa universitat de Liechtenstein, se li diu aixi per que, quan es va a esquiar, s’han de fer moltes cues per poder arribar als llocs , cues que, de tant esperar, la gent es queda blanca, i ja no perden el color fins que tornen d’esquiar (ara tambe se li comença a anomenar “setmana Iniesta”). Molts ho intenten disimular prenent el sol enlloc d’esquiar (realment jo crec que la gent no va a esquiar, va a la cafeteria a prendre el sol, per que hi ha mes gent a les cafeteries que a les pistes), i un cop tornen, els hi queda la marca “blanca” de les ulleres que delaten que, precisament, aquella persona ha disfrutat d’una setmana blanca.
Pero la meva pregunta davant d’aquesta tradicio es: pot un negre anar a una setmana blanca? O es sentira discrimat per que es un gueto rotllo “ku kux klan” (no confondre amb “cus-cus clan”, que aquest son un grup de gent que queden per menjar cus-cus), per que si es aixi, enlloc d’esquiar amb aquells abrics que la gent sembla el nino de Michelin, s’hauria d’esquiar amb unes tuniques blanques amb el caputxot en forma de punxa.
I si no te res a veure amb les raçes... per que hi ha una setmana blanca pero no hi ha una setmana negra? Be, si, setmanes negres son les que tenim quan tot ens va malament... no es aixo racisme linguistic? O els negres quan van a esquiar estan fent una setmana negra? O es diu setmana negra si esquies de nit? I si ets xino, hi ha una setmana groga? Doncs la setmana groga es la que vaig passar jo la setmana passada, que estava malalt i el careto se’m va torrnar groc. Per cert, els xinos son grocs? Jo encara no he vist cap xino que realment sigui groc, les uniques persones grogues que conec son els Simpson (i tampoc tinc el plaer de coneixer-les personalment). I hi ha setmana blava? Potser es la que fan els pitufos quan van a esquiar... (se que en catala es diuen barrufets, pero per a mi seran sempre “els pitufos”).
Perdoneu la meva desconeixensa en el tema, pero es que jo encara no he anat mai de setmana blanca, de fet no he anat mai a esquiar. Be, menteixo, hi vaig anar un cop, i com que nevava molt van tancar les pistes i no vam poder esquiar, una de les incoherencies mes grans que m’he trobat a la meva vida: si jo vaig a esquiar a la neu... no puc esquiar precisament per que esta nevant?? Vale que estava nevant molt, pero... no hauria de ser aixo millor per que hi ha mes neu? O es que la neu es de mentida i la posen alli quan la gent no hi es? (i per aixo li posen aquests noms tant estranys: “neu primavera”... que passa? Que hi ha una neu per a cada estacio de l’any? Per que mai he sentit a parlar de la “neu hivern”, la “neu tardor” o la “neu estiu”!. O “neu pols”... si hi ha neu pols, no hi ha “neu dura”? Que quan ha nevat i es gela i et caus de cap a terra ben dura que esta aquella neu!).
Be, sigui com sigui, si aneu a esquiar i veieu un negre, saludeu-lo de part meva (mes que res per educacio), i si enlloc d’esquiar preferiu anar a la cafeteria i torneu amb la ratlla blanca delatora... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

divendres, 25 de febrer de 2011

Temporalment dintre de servei


“Temporalment dintre de servei” no vol dir que durant un temps m’estaré a dins d’un vàter (tot i que hi passo estones força entretingudes) sinó que, després de 5 mesos sense escriure en el blog (fent una de les meves ja típiques i llargues “pauses bloggils”) sembla que avui torno a estar amb ganes d’escriure de nou algunes coses que se’m van passant pel cap (doneu gràcies a que només n’escric “algunes”, que si les escrivís totes em tancarien directament en un manicomi). Si després d’aquest article en tornaré a escriure algún altre és un enigma fins i tot per a mi.
Durant aquests temps en que la gent no es connectava a internet per que el blog “Podria ser pitjor” no s’actualitzava, paralitzant-se el país i l’economia mundial, han passat moltes coses, com que s’ha acabat l’any 2010 i ha començat el 2011. Però no només això, han passat mooooltes coses més, però com que no tinc ni temps ni ganes d’explicar-vos-les, os compreu els diaris des del 26 de setembre de l’any passat fins avui i us els llegiu (i em feu una redacció sobre el que creieu que ha estat el fet més destacat durant aquest temps, com per exemple, la mort de Florinda Chico, un dos tres responda otra vez).
Almenys, durant aquests dies de “descans de blog” m’han anat succeint noves anècdotes amb lo que tindré material per a “hipotètics futurs articles” (es a dir, articles que potser escriuré properament si tinc hipo).
De moment només avançar, per si encara existeix algú que va seguint els meus articles del blog (cosa que dubto entre que ja eren pocs els lectors, que els articles no valen una merda i que la meva constància escrivint deixa molt que desitjar), que com ja sabreu pels articles escrits el darrer any, per fi ja he aconseguit que el meu nou pis sigui mínimament habitable (es a dir, habitable per mininos), segueixo en la nova feina (que ja no és tant nova per que aviat farà un any que ja hi treballo) però tant enfeinat com sempre (o almenys ho faig veure per a que el meu jefe es pensi que té algún sentit pagar-me a final de mes) i que la meva vida continua més o menys igual com sempre (més aviat “menys igual” que més).
I feta ja aquesta posada al dia (que total, tampoc interessa gens per que diria que aquest blog quan el vaig iniciar ho vaig fer de forma anònima) ja podem aprofundir en nous articles. Però aquest aprofundiment ja el faré a partir de la propera entrada (s’entén per entrada un nou escrit o, com diuen els entesos, un post, res a veure amb altres “entrades” que us poden vindre al cap... i aquest cop jo no volia anar amb segones... esteu malats... i si no heu pensat res una mica porc... si, jo si que estic malalt).
Només afegir que, ara que m’he n’adono i em poso a comptar els articles que he escrit (és mentida, el mateix “blogger” on es publica això ho compta per mi, esperem que el senyor blogger sàpigui comptar bé), la veritat és que ja porto unes quantes tonteries escrites per aquí, ja que aquest és l’article número 88, també conegut com article “pelochos” (realment em falta un 8 per poder fer un veritable article “pelochos”, però com que no crec que arribi a escriure 888 articles, he decidit dedicar aquest 88é article a tant entranyables personatges). Tot i que jo, més que els pelochos, m’agraden els números “uns” aquells que van al seu davant, que no diuen mai res, però s’ho miren tot amb molta atenció.
Així que, con esto y un pelocho... hasta mañana si me sale del... teclado. Com veieu, sóc perfectament bilingüe tot i estudiar a Catalunya (entenem bilingüe com a persona que parla dos llengües, no que en té dues, que això seria “bífide”, o en llatí “bifidus”, que també vol dir persona molt sana que es menja molts iogurts que anunciava el Coronado).
I recordeu, si demà no hi ha article, ni n’hi torna haver durant 5 mesos més... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!