dimecres, 31 de març de 2010

L'apagon analogic


Tot i que poc a poc ja ha anat realitzant-se, ahir es va dur a terme definitavament el famos "apagon analogic" (res a veure amb apagar l'esfinter d'una forma logica sino mes aviat en que les televisions deixen d'emetre pel sistema tradicional).
A partir d'ara, ja s'ha acabat l'antiga manera de que ens arribi la senyal nomes a traves del senyal de l'antena, i comença la era TDT (que te nom de matamosques, pero no, es un sistema digital per veure la tele).
TDT son les sigles de Television Digital Terrestre (i ET es un extraterrestre que deia "mi casa" i "telefono" i que se li il·luminava un dit, dada que no aporta res).
Les millores que aporta aquesta nova tecnologia son, teoricament, que tindrem mes canals (i la possibilitat de que encara n'hi vagin havent mes) i una millor qualitat d'imatge i so, pero en la realitat de moment es que la meitat de canals surt un cartellet que posa "no signal" (que no vol dir que no tens pasta de dents, sino que no arriba la senyal) i que en la resta, quan menys t'ho esperes, se't pixela la imatge o se't queda aturada, cosa que puteja especialment quan passa en la retransmissio d'un partit de futbol i estan a punt de marcar un gol.
Aixi, per poder continuant veient la tele, es necessita o un aparell de TDT (Trasto Debajo del Televisor) o una televisio amb TDT (Trasto Dentro del Televisor) incorporat.
Entre les novetats en canals, els televidents podem gaudir a partir d'ara d'interessants nous canals com Intereconomia, Veo7 (que el nom el van triar veient que nomes el veurien 7 persones) i un que tot el dia foten teletienda o concursos d'aquells que duren 4 hores dient que es el ultimo minuto para que entre la llamada, i que te'n pots anar a sopar, posar la rentadors i fer 20 sudokus (del nivell dificil), que quan tornis encara estaran al ultimo minuto esperant que entri la trucada. Per cert, parlant d'aquests programes, que bonica es aquella maquina amb una cinta corredera com les dels supermercats, per on van circulant bitllets mes falsos que els del Monopoly, on el maxim interes es veure com aquell paper que ha de semblar un bitllet de 500€ va cami de caure de la cinta per a sumar-se a aquell pot del programa que mai sera donat.
Una de les caracteristiques principals del TDT (Todos Deben Tenerlo) es que et desordena els canals, i aquell ordre classic que has tingut tota la vida (TVE al 1, La2 al 2, TV3 al 3, el 33 al 4, Tele5 al 5... por el culo te la hinco) i que portava a curiosos debats sobre si al 6 es tenia a la Sexta o Antena3, ha passat a millor vida i ara et trobes posant numeros a boleo a veure si encertes on collons tens colocat Cuatro... al 22! No... al 31! Tampoc... Aixi et passes els dies fent zappings interminables canviant un a un de canal, fins arribar al darrer (generalment GolTV)... que posa: "canal de pago", i tornem a començar! El 1, el 2, el 3... i al 8... mambo!
Curiosament, tenim mes canals i veiem menys la tele que abans, per que quan ja has trobat el canal que volies veure ja son les 12 de la nit i te'n vas a dormir esgotat per l'esforç d'anar passant canals aturant-te a esbrinar que es exactament el que fan a cadascun d'ells. A mi particularment, em te intrigat un canal on, el sintonitzis a l'hora que sigui, sempre surt un concurs presentat pel Fermi Fernandez. No descansa mai aquest home? Cada cop que el veig encara espero que de sobte es posi a fer el dinosauri com feia en els temps de Buenafuente a TV3.
Altres curiositats que he descobert en aquest nou i fascinant mon de la TDT (Tecnologia Dificil para Tontos) es que els canals d'Antena3 (el mateix Antena3, Neox i Nova) fan les publicitats a la mateixa vegada i amb els mateixos anuncis, aixi si enganxes la publicitat en un zapping, et tragues el mateix anunci 3 cops seguits i el vas veient per parts com si fos un anunci per fascicles. O aquell de Tele5 (Factoria de Ficcion) on sempre surten els de Gran Hermano prenent el sol.
Be, ens haurem d'anar acostumant a aquesta nova tecnologia i esperem que, tard o d'hora, poguem veure un gol en un partit de futbol sense que ens produeixi un "coitus interruptus" futbolistic. I sino... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

dimarts, 30 de març de 2010

La palma


El passat diumenge, o sigui abans d'ahir (depenent de quan llegeixis aquest article comprovaras que les dates son incorrectes) va ser el diumenge de palma.
El diumenge de palma, a Palma de Mallorca es caracteritza per ser cada diumenge, pero a la resta de localitats es celebra una de les tradicions que a mi de petit mes rabia em feien, que consisteix en que els teus pares et vesteixen de mil botons (es una frase feta que vol dir qye et posen molt mudat, ja que si vas amb mil botons, quant acabessis d'abotonar-te'ls tots ja s'hauria acabat el dia i encara no hauries sortit de casa) per sortir a passejar amb una palma (o palmo... que no vol dir qu em moro de "la palmo", sino que aixo porta un accent a la "o" que, com ja explico en l'anterior article, tinc un problema amb l'ordinador que no puc posar accents, no es que sigui analfabet... que tambe).
Aquest dia es crea en els nens traumes infantils ja que sempre et creues amb algun altre nen que te la palma mes gran, i d'aqui neix el famos conflicte de si el tamany importa i de mirar qui la te mes gran. Generalment el tamany de la palma del nen es proporcional a la capacitat salarial de la familia del nen en questio, i aquest dia es converteix en una mena de "miss palma" i "mister palma" infantil, en que els tiets adinerats regalen palmes mes grans que la torre Agbar (parlant de si el tamany importa m'ha vingut la imatge d'aquest edifici de Barcelona amb forma interessant... no se com haure associat aquestes idees).
Jo sortia amb una merdeta de palma pel carrer que fotia mania creant-me en mi un complexe (encara no superat) de que la tenia petita. I a sobre, em portaven a missa on un capella (amb accent a la "a"!, tot i que podia estar en una capella sense accent a la "a") me la mullava... Ara es veu que els capellans continuen mullant-les, siguin petites o grans, pero aixo es un tema que "ara no toca" (com diria el Pujol, el del Ron no, l'expresident aquell que entre frase i frase tosseix... cof) tot i que els capellans de vegades es veu que si que toquen... les palmes (com els andalusos) per que han de beneir-les.
Aquest dia tambe es conegut com "diumenge de rams" (en castella, domingo de ramos, de Sergio Ramos) i ve de la tradicio cristiana (com el Ronaldo, tot queda entre jugadors del Madrid aquest dia) en que es recorda l'entrada de Jesucrist a Jerusalem muntat sobre un ruc (he dit "muntat sobre un ruc", no "muntant un ruc", que tampoc seria el mateix), mentres els habitants d'aquesta bonica localitat (es deuen dir Jerusalems no?) alçaven palmes i branques d'olivera amb alegria per donar-li la benvinguda (a l'estil "rua del Barça" quan van amb aquell bus descapotable donant voltes per Barcelona quan guanyen algun titol, mentres el Messi es va empitofiant de cerveses del patrocinador per saltar despres al Camp Nou borratxo com una cuba amb una barretina al cap).
Doncs be, aquesta curiosa tradicio marca l'inici de la Setmana Santa, tema que tractare en posteriors articles sino es que deixo d'escriure durant uns mesos (com faig habitualment). Aixi que, mentre preparo el proper article, aprofiteu per mesurar-vos les palmes, i si la vostra palma es mes petita que la dels altres, recordeu que diuen que el tamany no importa, i si importa... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

dilluns, 29 de març de 2010

El virus dels accents


Feia dies que no escrivia al blog per que tinc un virus a l'ordinador que impedeix que pugui posar accents. No volia fer mes mal a la llengua catalana del que ja faig habitualment escrivint paraules sense accents, pero vist que el tema no es soluciona, continuare escrivint pero sense accents (si ja era complicat seguir les meves frases inconnexes entre tants parentesis i frases llargues, ara encara sera mes complicat ja que podreu accentuar les paraules com us doni la gana).
Aixi si escric per exemple "Saragossa" no sabreu si estic parlant de la ciutat o del senyor que ha nascut en aquesta ciutat, que s'escriu igual (el senyor no, la paraula) pero amb un accent a la darrera "a", per que si el posem a la primera "a" sona "Sara Gossa", i el significat es totalment diferent, ja que en aquest cas no estarem parlant d'una ciutat ni d'una persona que es de Saragossa (a no ser que la Sara hagi nascut alli), sino d'una noia que es diu Sara i que es una mica gandula (ja que s'enten "gossa" com a adjectiu que vol dir que no fot ni brot, encara que la Sara tambe podria ser una gossa, es a dir, que el seu amo, amb despit per una relacio anterior amb la seva exnovia Sara, li ha posat el mateix nom a la gossa), o si qui digues (amb accent a la "e") Sara Gosa fos un andalus (amb accent a la "u") voldria dir que aquesta tal Sara (que ja començo a voler coneixer-la) disfruta de ves a saber que (be, si que sabem tots de que "goza" la Sara, pero tampoc ho explicarem aqui). I fins i tot podria ser que la Sara gozes amb la gossa Sara de senyor de Saragossa (a l'estil Ricky Martin i la melmelada del "sorpresa, sorpresa").
Qui ens havia de dir que un palet escrit damunt d'una lletra d'una paraula podria arribar a ser tant important?, que encara recordo aquells dictats de 5e. d'EGB (si, jo vaig fer la EGB, aixo de la ESO, o "eso de la ESO", encara no existia) en que el professor ens llegia per fascicles un llibre de "los 7 secretos" (que era una copia barata de "Los Cinco" pero amb 2 paios mes) mentres els alumnes anavem apuntant fil per randa (que bonica es la expressio "fil per randa", encara que no se que carai deu voler dir "randa"... a mi em recorda a la Monica Randall) tot allo que el professor ens anava dictant, amb "puntos seguidos" i "puntos apartes" inclosos, i pobre de tu que et deixessis algun accent, o et confonguessis amb els accents oberts i els accents tancats! Per cert, la ment ilustre que va inventar el catala (veus? Aqui falta un accent a la "a" final... ai si em llegeix el paio d'ulleres de pasta del gran dictat...) que va decidir fotre accents cap a les dos bandes? Si despres els alumnes als dictats, quan teniem un dubte, fotiem el palet cap amunt recte, que era impossible saber si era obert o tancat, i a veure si colava (que la veritat, no acostumava a colar gairebe mai).
Be, doncs us demano disculpes si els articles d'aquest blog resulten mes dificils d'entendre d'ara en endavant (ja eren prou dificils d'entendre abans, pero per 3 persones que s'ho llegeixen, una de les quals es cega i ho llegeix en "braile", espero que tampoc suposi molt d'esforç). I si finalment no s'enten res de res... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!