Els jocs olimpics: Atenes 1896

Els primers jocs de l’era moderna varen tindre lloc a Atenes (com no) l’any 1896. L’encarregat de recuperar-ho va ser el baró Pierre de Coubertain (en català: Pere de Cuberteria).
La seva idea era començar el 1900 a París (aprofitant que aquell any s’hi feia allí la Expo de turno i per l’arribada del segle XX (doblement pornogràfic). Però es veu que no podien esperar tant, i que un empresari Grec, un tal George Aerof (el primer Grec que es va tirar un pet i que va donar nom a l’aerofagia) va donar un milió de dracmas (que no sé quan debia valer un dracma, però son molts dracmas) per a que es fes a Atenes (no confondre amb “antenes”). Així el 6 d’abril de de 1896 (aries)a l’estadi Panathenaico (restaurat de l’antic estadi que Liturgo va edificar 350 anys abans de Crist) va tenir lloc la cerimònia inaugural.
I colorin colorado, aquest post curt sobre Atenes 1896 se ha acabado.
No sé si podré fer el següent post aviat ja que d’aquí no res començo les vacances. De fet, els temes que tenia plantejats no son gaire interesants (aquest blog va cada dia a menys, ho sé): “Els jocs olímpics: París 1900”, “Els jocs olímpics: anàlisi de la primera setmana” o “Tancat per vacances”. Així que deixo la decisió del proper tema (si l’arribo a escriure, clar) en mans dels meus lectors en l’enquesta, i si no vota ningú... son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!

Els jocs olimpics: la Grecia arcaica

En aquests dies olímpics, farem també un repàs a la història de les olimpiades. L’any 1896 es van celebrar els primers jocs olímpics de l’era moderna (encara que molt moderna no debia ser l’era el 1896) però els originaris es remonten a la Grècia antiga (o arcaica, que queda més culte).
Els primers jocs daten del tercer mileni abans de Crist (hace muchos, muchos años) a 3 llocs on no he tingut el plaer d’estar-hi: Creta, Thera i Micenas (“micena’s” huevos con chorizo).
Els esports més exitosos van ser: El salt de toro o taurokathapsia (que amb aquest nom de malaltia consistia en realitzar un salt mortal recolzant-se en el moment just a les banyes d’un toro), la lluita i el “pugilato” (que debia ser una mena de boxa). Com és que el salt de toro ja no és olímpic?
Aquests jocs es van anar fent fins que es va concretar una activitat organitzada amb data i lloc propis: el 776 abans de Crist a la ciutat de Olimpia. Si s’haguessin fet a Albacete, ara no hi haurien Olimpiades, hi haurien Albacetades. Però no, es van fer a Olimpia (o ensucia) per honorar a Zeus (a Albacete s’hauria honorat a la patata o ves a saber que).
Ja llavors sempre es feien a l’estiu (ja sabien que hi hauria tele i la gent s’ho miraria per vacances, que els grecs eren molt llestos) i els únics requisits per participar eren ser grec (així que molt internacionals no eren) i tindre condició de lliure (Julian Muñoz o Farruquito no hi podrien participar), i tot i que hi podien anar de públic esclaus i estrangers (els guiris de la Grècia antiga anaven amb la quadriga turística per l’Olimp) no hi podien anar les dones (d’aquí deu vindre la fama que tenen les dones de que no els hi agraden els esports).
Aquests jocs duraven 7 dies, el primer es feien actes protocolaris (com ara) i la resta es feien 5 proves esportives:
- Carrera: es feia una cursa de tot el recorregut de l’estadi (192 metres), una altra que es deia el diadulo (que te den por c...) que era 2 cops la longitud de l’estadi (aquest cansava més que el primer) i el hoplitódromos (bonic nom ) on es recorria també 2 cops l’estadi però carregats amb l’equipatge militar (l’escut, el casc, la carmanyola de la mama...)
- Lluita: la lluita lliure, on s’havia de tumbar 3 cops a l’adversari fent-li tocar els hombros a terra (a això jugava jo amb el meu germà de petit), la boxa (aquí van deure fer la primera peli de Rocky) i la favorita de la gent: el pancracio (que va agafar el nom del pastor de poble pel que sembla) que consistia en que tot estava permés (excepte mossegar i pegar cops als ous o als ulls). I escupir? Valia escupir?
- Hípica: Les carreres de cuádrigues rotllo Ben-Hur (una peli que mai no han fet a la tele ni per Nadal ni per setmana santa).
- I Pentatlón (no confondre amb “pantalón” que és una peça de roba): constava de 5 proves que eren disc (ara seria CD), salt, jabalina, carrera i lluita.
El darrer dia es dedicaven a desfilar (que és el que fan ara el primer dia per si algú no arriba al final) i a donar els premis als guanyadors (unes miserables corones de olivo)
Pues amb això consistien els jocs abans, que dius... pues ja veus, tampoc son tant diferents dels d’ara, només que ara els fan per la tele, hi ha esports de tots tipus i dura més temps.
I que abans només guanyaven grecs (per que no participava ningú més) i ara només guanyen americans i xinos.
I fins aquí la Grecia arcaica. Seguirem amb posteriors temes, i si les olimpiades és un tema que no us interessa en absolut... son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!

Els jocs olimpics: la ceremonia inaugural

Aquests dies "olímpics" (o sigui que tothom passa olímpicamet de treballar) dedicarem uns quants posts als jocs olímpics (més que res per anar "de maneta" amb l'actualitat).
Per començar aquest seguit (per que seran seguits) d'articles, analitzarem la ceremònica inaugural que va tenir lloc el passat divendres (per si algú no la va veure, jo us la explicaré).
Per si algú no ho sabia la ceremonia inaugural, com el seu propi nom indica, és una cerimònia que inaugura els jocs.
Consisteix en tot un seguit de coses estranyes que fot un munt de gent pel mitg d'un estadi (en aquests cas, un munt de xinos), fent moviments estranys vestits plens de colorets mentres el públic va fent "ooooh".
Això per després donar pas a un desfile que no s'acaba mai d'un munt d'esportistes que sembla que mai hagin entrat a un estadi per que es pasen el recorregut saludant superilusionats i fent-se fotos amb els móbils.
Després d'una eternitat de veure gent passejant i de conèixer paisos que no sabiem ni que existien, uns paios es foten a parlar (i ningú se'ls escolta per que allò no és bonic), entra la bandera olímpica (que aquesta sempre és igual, blanca amb uns aros de colors), i després encenen el "pebeter" (en una mena de concurs cada 4 anys que consisteix en a veure qui és més original encenent l'espelma gegant aquella) per acabar amb focs artificials.
Això és basicament una cerimònia inaugural. En el cas de les olimpiades de Pekin (o Bejing) es va seguir el mateix guió, apuntant els següents temes com a destacats:
Els xinos, apart de ser tots iguals, es mouen a la vegada. I tampoc es saben estar quiets (molt menys encara si lis foten unes llumetes al traje, que llavors no paren quiets i els encanta fer figuretes humanes).
Enlloc de fer-ho en un estadi els xinos ho van fer en un niu, que amb tants focs no es va cremar de miracle.
A destacar també com tocaven els tambors, feien tai-chi i pululaven per damunt d'un pergamino... jo personalment vaig trobar a faltar alguna referència al menjar xinés, rotllo un número sobre el chop-suey de gambas, però bueno.
Hi va haver un xino en concret, que alucinava pepinillos i es va fotre a corre amb la flama olímpica volant per damunt de l'estadi (no se per que ningú li va dir que no tocava a la paret, però el tio seguia corrent convençut de que guanyava la carrera). A lo millor es que tenia vertigen i volia sortir d'allí el més rapidament possible. De fet, corria tant que va avançar al "pergamino" aquell virtual sobre el que anava corrent. Fins que va arribar al pebetero (curiosa paraula "pebetero", que només s'ultilitza quan hi han olimpiades) i el va encendre d'una manera que si es descuida queda tot xamuscat (de fet jo patia que no s'incendiés i caigués el paio tot en flames des d'allà dalt on estava).
Pues això, una cerimònia molt xina, que a mi personalment em va agradar (tot i que no la vaig veure, o sigui que si l'arribo a veure igual ja seria la òstia).
I si no us va agradar la cerimònia o no la vau veure... son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!

El mes d'agost

Ara que ja hem entrat al mes d’agost, mes de calors i xafegor, i on la majoria de mortals estan de vacances, anem a aportar una mica de informació sobre el mes en qüestió (no em pregunteu en que em vaso (o got... oh my god) al triar els temes, la veritat és que no en tinc ni idea...)
El mes d’agost és el vuité mes de l’any (si començes a contar per darrera el 5è), així doncs, 8 + 5 = 13... l’any te 13 mesos i no 12 com ens havien dit.
El nom del mes es va posar per l’emperador romà Augusto Octavio (conegut popularment com Augustus Octavius... que fàcil que era parlar amb llatí, poses “us” al final i ja està, o en llatí: posus us als finalus i ja estús... i si estús es que s’està encostipat).
En l’àntic calendari romà l’any començava el març (quins cap d’anys més raros debien celebrar) i el 6è mes (que correspondria a l’agost... passam “cost”) es deia Sextilis, però com que sonava molt sexual li van canviar a Augustus, copiant el mateix que va fer Julio César... ave Cesar!... que al cinquè mes, Quinctilis, li va dir Iulius (per què li feia molt Iuius).
Una curiositat força estúpida, però curiositat al cap i a la fi, és que Iulius tenia 31 dies i Augustus només 29, i llavors l’emperador (el peix no, el Octavius) va començar a treure i posar dies dels altres mesos per a que Agost també tingués 31 dies (per això els 2 mesos seguits tenen 31 dies).
Bé, després d’aquesta informació que segurament us la rota, os diré que a Irlanda el mes d’agost es diu Lúnasa (i os preguntareu: i a mi què?), pues... efectivament, aquesta informació tampoc aporta res (com el president del Barça: Joan l-aporta).
Tot el que dic aquí ho podeu trobar a la wikipedia, evidentment, no és que jo tingui molta cultura, sinó que hi copio tot tal qual d’allí per a contribuir a la cultura dels meus 4 lectors (si, en pensava que en tenia 2 i m’han informat que ja son 4, així que podriem afirmar que aquest blog ha doblat la seva audiència!).
Per acabar l’article, afegirem alguns aconteixements rellevants (amb relleu) que hagin succceit en agost (d’anys anteriors, per que d’aquest any encara no se que passarà):
- L’1 d’agost es celebra la independència a Suïssa (felicitats).
- El 3 d’agost de 1492 va sortir Cristobal Colom desde Palos (quins palos?) a Les Indies (un bonic creuer de vacances).
- El 6 d’agost de 1945 EEUU va llençar la primera bomba atòmica sobre Hiroshima (malotes, malotes...)
- El 8 d’agost de 1873 neix Emiliano Zapata (antepassat de Zapatero)
- El 9 d’agost de 1945 EEUU llença la segona bomba atòmica sobre Nagasaki (res, que els hi va agafar el gustillo de tirar bombes atòmiques rotllo Sant Joan)
- L’11 d’agost de 1253 mor Clara de Asís (la senyora que va demostrar que Asís es feia la clara).
- El 15 d’agost de 1756 neix Napoleón Bonaparte en “onaparte” de Córsega.
- El 28 d’agost de l’any passat va morir Antonio Puerta, futbolista del Sevilla (no podia faltar la referència futbolísitica i que en pau descansi)
- I el 31 d’agost de 1997 va morir Lady Di (Leididí en castellà) d’un accident...
Per cert, que el de la fotografia que encapçala l’article és l’Augustues eh? No us penseu que és un “busto” (pecho?) qualsevol d’algun familiar meu.
Efectivament, ha estat un article sense solta ni volta, però la calor impedeix a les meves neurones treballar en idees més interesants, així que, si esteu de vacances... deixeu de llegir aquest blog i aneu a la platjeta, i sinó... són coses que passen... de fet... podria ser pitjor!

Les anelles de plàstic

El tema d'avui sorgeix a partir d'un pensament que ja fa uns dies que m'inquieta: les anelles de plàstic.
Les "anelles de plàstic" a les que em refereixo són aquella "tira" estranya amb la que van els packs de 6 llaunes (coca-cola, cerveses i demés refrescos), i que es veu que s'han convertit en el perill més gran que pot sofrir la humanitat, ja que són pitjors que l'holocaust i, si no els tallem, molts animals poden perdre la vida.
Davant la inistència amb que la meva parella em fa tallar aquests plastiquets abans de llençar-los a la basura cada cop que acabem un pack, i d'un intercanvi d'opinions en que jo creia que era una llegenda urbana i ella mantenia que és cert i que molts animals han mort per aquesta causa (a continuació explicaré com poden fer perillar, o sigui posar en perill, no portar perilla, aquestes anelles la vida dels animals), vaig traslladar aquest inquietant tema als meus companys de feina i al meu grup d'amics. La conclusió més o menys sempre ha estat la mateixa: hi ha gent que n'està plenament convençuda i d'altres que ho desconeixien mostren certa incredulitat.
Així doncs, cap a internet a investigar! Però tampoc internet ha ajudat gaire a clarificar aquest tema...
El "perill" sorgeix per què, pel que sembla, si no es tallen aquests plàstics circulars (que no vol dir que tinguin un circ al cul) que empaqueten els refrescos (doblement frescos) alguns animals poden morir. Aquesta creència abarca (ai quien maneja mi abarca) els següents animals:
- Els animals que viuen i s'alimentes als vertederos, que poden quedar atrapats i morir asfixiats (que ja és mala sort, amb el lloc on els hi ha tocat viure que a més et moris d'una manera tant surrealista)
- Les tortugues marines a les que els hi agrada molt menjar medusses i confonen aquests plàstics amb medusses (de fet, a mi també m'ha passat anar per la platja i assustar-me pensant que era una medussa i veure després que era un plasticot)
- Els ocells que passen el coll per aquests forats (com si fos un collar de disseny) i moren ofegats, o que els agafen amb el bec (pico en llenguatge popular) i traslladen els plàstics a altres llocs posant altres espècies animals en perill (convertint-se en uns atèntics terroristes de les anelles de plàstic)
- Els dofins, que s'enganxen el seu bec (i llavors no bec, per que tinc la boca tancada) i es moren de gana (o d'aborriment per no poder parlar).
La veritat és que, si això és cert, sobra l´humor sobre el tema, però jo continuo tenint els meus dubtes i per això plantejo aquest tema al blog, per a veure si altres ments pensants poden oferir una mica de llum sobre la problemàtica de les anelles de plàstic.
La qüestió és: veritat o llegenda urbana? Son realment les anelles de plàstic la causa de mort d'algun esser viu? És cert que l'exèrcit americà està estudiant utilitzar unes anelles de plàstic gegants com a arma mortífera contra els seus enemics llenjant-los sobre les ciutats i creant teixits de gent enganxada agonitzant? I si posem ulleres a les tortugues marines podran diferenciar les anelles de plàstic de les medusses? És cert que un senyor de Lugo es va posar unes anelles de plàstic al coll per suicidar-se? És possible que tot sigui un complot dels fabricants de refrescos per fer-se amb el control del món?
El que si que és evident, és que realment costa molt poc tallar-ho i així assegurar-nos de que res d'això no passi, i si finalment resulta que és una llegenda urbana... son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!