dijous, 31 de juliol de 2008

Més Eurovisió (del 1987 al 1961)


Jo ja volia finiquitar el tema, però vist que els meus 2 únics lectors volien que acabés el repàs d'Eurovisió, em veig obligat (he de confessar que he rebut amenaçes) a finalitzar aquest analisi ("anàlisi": repàs amb el cul) en contra de la meva voluntat.
Continuarem on em vaig quedar (per que repetir-ho des del principi seria tonteria) i ho farem tot de cop (que duele más). Així doncs, enlloc de fer del 40 al 1 (com en los 40 principales) farem del 87 al 61 (por el culo te la inco?).

1987: Patricia Kraus - No estas solo (19è)
La filla de l'Alfredo, també va passar per Eurovisió abans de passar per OT (el lligam OT-Eurovisió veiem que es remonta uns anys abans de que començés el concurs). I no estava sola, estava casi última!

1986: Cadillac - Valentino (10è)
Es veu que aquell any vam presentar un cotxe... i no va anar del tot malament! Des de llavors ningú es va posar de nom "Valentino" (encara que no sé si abans tampoc era un nom que es posés massa).

1985: Paloma San Basilio - La fiesta terminó (15è)
Que se n'ha fet d'aquesta dona? Clar, com que "la fiesta terminó" se n'ha anat. La cantant que sempre ha fet la mateixa cara (però amb els morros cada dia més inflats) es va passar per Eurovisió entre musical i musical.

1984: Bravo - Lady, lady (3r)
Bravo! Van quedar 3rs! I ara publiquen una revista juvenil per a ladies ladies.

1983: Remedios Amaya - Quien maneja mi barca (20è)
La cantant que va quedar pitjor i de les més recordades. No tenia remedio: no sabia quien manejava su barca, que a la deriva le lleva... i es va deixar les sabates a la barca i va sortir descalça.

1982: Lucia - El (10è)
L'any del naranjito va anar ella (Lucia) cantant "El" (Paco), sent una missatge subliminal de Paco de Lucía (vaja tonteria)

1981: Bachelli - Y solo tu (14è)
Y solo tu sabes quien es Bachelli...

1980: Trigo Limpio - Quédate esta noche (12è)
Aquesta participació no va ser de fiar... quedate esta noche y no somos trigo limpio... a la década dels 80 aquest anaven fins al cul de sustàncies psicotròpiques! (o substàncies que troben els psicòlegs als tròpics)

1979: Betty Missiego - Su canción (2n.)
Evidentment la Betty (la dona del Frank Spencer) va porta "su canción", per que si arriba a portar la d'un altre hauria estat lleig.

1978: José Vélez - Bailemos un vals (9è)
No va quedar del tot malament (que mala suerteeee). Posteriorment es va fer més famosa (com las muñecas) la seva réplica gafe al programa de l'Arús.

1977: Micky - Enséñame a cantar (9è)
Com es podia anar a un concurs de cantants a demanar que li ensenyessin a cantar! Passat el temps, aquest tal Micky ara és lector del meu blog i també és el hombre que más sale en televisión del mundo! (o és un paio fotut dins d'un vestit de ratolí que passeja pels parcs de Disney perseguint nens?)

1976: Braulio - Sobran las palabras (16è)
Pues si, sobran las palabras. I es que enviar a un paio que es diu Braulio a un festival no te nom.

1975: Sergio & Estivaliz - Tu volverás (10è)
L'any que vaig nèixer em van dedicar aquesta ca´nçó (no ho sap ningú, però el "tu volveras" es refereix a mi, però el títol "tu volveràs a nacer para hacer un blog" era massa llarg).

1974: Peret - Canta y sé feliz (9è)
I tant que va cantar y ser feliz! Encara canta ara aquest home! El rumbero amb nom d'arbre de peres petites va sortint a la palestra musical de tant en quant, com a les olimpiades (altrament dites "o-netejades"). Tururú!

1973: Mocedades - Eres tu (2n)
Ereeeees tu... UUUuuuuUUUuuuuUUUU!!! (inevitable fer el "UUUuuuUUUUuuuUUU" quan es parla d'aquesta cançó). Però jo encara no se qui era aquest "tu" que era como el agua de su fuente... tenia un problema urinari?

1972: Jaime Morey - Amanece (10è)
Un any que no te solta no volta, ni el nom del cantant em fa gràcia, ni el títol de la cançó. De fet no tinc ni idea de com sona la cançó aquesta.

1971: Karina - En un mundo nuevo (2n)
En un mundo nuevo viu aquesta dona des del seu pas per l'hotel Glam. Buscando en el baul de los recuerdos es va perdre i es va quedar una mica "pallà". Això si, ha deixat per a la història el mític acudit del senyor que està en un bar prenent un cafè i diu:
- Tiene sacarina?
- Si
- Pues ponme el baul de los recuerdos

1970: Julio Iglesias - Gwendolyne (4t)
Hey! Julito! Quina glamour que tenia el festival quan s'enviava aquest tipus de cantants. Ara enviariem al seu pare, el Papuchi (que en pau descansi)

1969: Salomé - Vivo cantando (1r)
L'any 69 es va quedar empatats al primer lloc. Salomé va fer el 6 i l'altre que devia guanyar va fer el 9. Desque que he llegado sempre vivo cantando... (heu de respondre: Hey!), vivo soñando (todos: hey!), vivo foll..

1968: Massiel - La, la, la (1r)
La la la cantant que va guanyar el concurs amb l'estribillo més simple del mon. Ara es dedica a aparèixer de tant en quant per platós televisius amb una copeta de més.

1967: Raphael - Hablemos del amor (6è)
Un dels cantants més imitats de la història parlava del amor (i per mi com si parlava de futbol)

1966: Raphael - Yo soy aquel (7è)
Li van donar un bono de 2x1 de participacions en Eurovisió. I de lo content que estava va començar a passejar pels escenaris movent els braç d'una manera estranya, i fent com si desenrosqués bombetes. Això si, per Nadal, a cantar els villancicos de turno!

1965: Conchita Bautista - Que bueno, que bueno (15è)
Pues no era tan bueno, que va quedar 15ena! Això si, més tard, Bigote Arrocet (mític colaborador del també mític "1, 2, 3", va convertir el seu nom en un acudit (mític, com no) dels seus del "piticlin, piticlin":
- Piticlin, piticlint (això representava que era el soroll del telèfon... i ens feia gràcia!)
- Está Conchita?
- No, está con Tarzán

1964: Nelly, Tim and Colly - Caracola (12è)
Uns cantants que tenien nom de cosins anglesos o dels gossos dels veïns. Cantaven caracola... hola caracolaaaa!!!

1963: Jose Guardiola - Algo prodigiosa (12è)
Algo prodigiosa (la década no) si que és aquesta participació, ja que el José Guardiola ara és entrenador del Barça, i del 63 fins ara... a rejuvenit!

1962: Victor Balaguer - Llamame (13è)
Una altra cançó que ha portat un acudit mític, el de 2 amigues de 16 anys (per dir una edat), que queden per explicar-se com els hi anat amb la seva primera cita amb un noi, i a l'acabar una diu:
- Llámame!
I l'altra respón:
- Yo también!!!!

1961: Conchita Bautista - Estando contigo (9è)
I tanquem l'article llarg, molt llarg (massa llarg) amb la primera participació a Eurovisió que s'ha convertit amb el temps amb la melodia de l'anunci de Carrefour! i es que son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!

3 comentaris:

Sílvia. ha dit...

Ole!
M'encanta.
He votat. I he votat que t'he trobat a faltar tot i que vaig descobrir el blog fa 2 dies només... però és que aquestes 2 nits no he pogut dormir!
Petons.

Miki ha dit...

OEOEOE, mira que cedeixis a la votació del teus lectors et fa una millor persona!!! o una persona de debil mentalitat!!!

Au, quant començaras amb el festival de la OTI?

Murphy ha dit...

El Festival de la OTI? Però encara existeix aquest festival? I el Festival de Benidorm no vols que el comenti? ;)