dilluns, 11 d’agost de 2008

Els jocs olimpics: la ceremonia inaugural


Aquests dies "olímpics" (o sigui que tothom passa olímpicamet de treballar) dedicarem uns quants posts als jocs olímpics (més que res per anar "de maneta" amb l'actualitat).
Per començar aquest seguit (per que seran seguits) d'articles, analitzarem la ceremònica inaugural que va tenir lloc el passat divendres (per si algú no la va veure, jo us la explicaré).
Per si algú no ho sabia la ceremonia inaugural, com el seu propi nom indica, és una cerimònia que inaugura els jocs.
Consisteix en tot un seguit de coses estranyes que fot un munt de gent pel mitg d'un estadi (en aquests cas, un munt de xinos), fent moviments estranys vestits plens de colorets mentres el públic va fent "ooooh".
Això per després donar pas a un desfile que no s'acaba mai d'un munt d'esportistes que sembla que mai hagin entrat a un estadi per que es pasen el recorregut saludant superilusionats i fent-se fotos amb els móbils.
Després d'una eternitat de veure gent passejant i de conèixer paisos que no sabiem ni que existien, uns paios es foten a parlar (i ningú se'ls escolta per que allò no és bonic), entra la bandera olímpica (que aquesta sempre és igual, blanca amb uns aros de colors), i després encenen el "pebeter" (en una mena de concurs cada 4 anys que consisteix en a veure qui és més original encenent l'espelma gegant aquella) per acabar amb focs artificials.
Això és basicament una cerimònia inaugural. En el cas de les olimpiades de Pekin (o Bejing) es va seguir el mateix guió, apuntant els següents temes com a destacats:
Els xinos, apart de ser tots iguals, es mouen a la vegada. I tampoc es saben estar quiets (molt menys encara si lis foten unes llumetes al traje, que llavors no paren quiets i els encanta fer figuretes humanes).
Enlloc de fer-ho en un estadi els xinos ho van fer en un niu, que amb tants focs no es va cremar de miracle.
A destacar també com tocaven els tambors, feien tai-chi i pululaven per damunt d'un pergamino... jo personalment vaig trobar a faltar alguna referència al menjar xinés, rotllo un número sobre el chop-suey de gambas, però bueno.
Hi va haver un xino en concret, que alucinava pepinillos i es va fotre a corre amb la flama olímpica volant per damunt de l'estadi (no se per que ningú li va dir que no tocava a la paret, però el tio seguia corrent convençut de que guanyava la carrera). A lo millor es que tenia vertigen i volia sortir d'allí el més rapidament possible. De fet, corria tant que va avançar al "pergamino" aquell virtual sobre el que anava corrent. Fins que va arribar al pebetero (curiosa paraula "pebetero", que només s'ultilitza quan hi han olimpiades) i el va encendre d'una manera que si es descuida queda tot xamuscat (de fet jo patia que no s'incendiés i caigués el paio tot en flames des d'allà dalt on estava).
Pues això, una cerimònia molt xina, que a mi personalment em va agradar (tot i que no la vaig veure, o sigui que si l'arribo a veure igual ja seria la òstia).
I si no us va agradar la cerimònia o no la vau veure... son coses que passen... de fet... podria ser pitjor!

2 comentaris:

Sílvia. ha dit...

Eis! Jo només l'he vist a trossos (tanta gent a casa està difícil!) però em va agradar força.
Petons.
Silvia.

Murphy ha dit...

Jo encara ara no l'he vist, però això no va ser problema per escriure-hi un article! ;)