dissabte, 20 de juny de 2009

N-éssim intent


Au, ja torno a ser aquí. En l'enéssim intent de tornar a escriure al blog.
Enéssim, pels que no coneguin el terme vol dir: nombre indeterminat de cops que es repeteix una cosa. O sigui: després d'un primer intent, vindria un segon. Després del segon, el tercer. Després de tercer, el quart. Després del quart, el cinqué... i així respectivament. I quan et canses de contar... pues poses una N i va que xuta, que els matemàtics tot ho arreglen posant lletres als puestos, i després et fan despejar la incógnita (que això no ho entés mai, per que si "despejes" la incógnita tens 2 opcions: despejar-la tant lluny que ja no saps on és, o despejar-la bé, amb lo que deixa de ser una incògnita i perd tot sentit la paraula incògnita, per lo que s'hauria de dir "incògnita fins que adivinis que és").
En castellà, enéssim seria "Enésimo" (no confondre amb Onésimo, que era un futbolista).
Doncs això, que en aquests temps de calors i suors varies, intentaré per N-éssim cop (llegir "enéssim" no "néssim", que si llegim "néssim" no fos que "néssim" pel camí que no toca, i ens perdríem, amb lo que no despejaríem la incógnita) continuar amb el blog.
Així la incógnita en aquest cas, serà saber si realment soc capaç d'escriure dos articles seguits (em refereixo a articles sensers en el blog, no a "el, lo, las, los, las"...) en un periode de temps que no sigui més llarg de 3 mesos.
Així doncs, de moment, us deixo amb la incògnita (23X+3=42... despejeu la incògnita)de si hi haurà un article al blog abans del 2010, i sinó... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

4 comentaris:

Babunski ha dit...

Buf! Podria fer un article sencer del bloc comentant el teu article.

1) Per respecte al vocabulari matemàtic n-èssim porta accent obert.

2) El fet de posar una n no és per parar de comptar coses, sinó per la generalització de casos particulars. Els casos particulars no tenen cap gràcia a les matemàtiques, el que interessa és trobar casos generals. D'aquí es basen les tècniques de la inducció i la deducció. El famós Principi d'inducció Matemàtica.

3) Molt encertada la distcussió sobre l'essència de la paraula incògnita. Passa el mateix que amb la parula error. Un error és un error fins que te n'adones que és un error i després deixa de ser-ho. Amb la incògnita passa el mateix. De fet hi ha molts grups de filòsofs treballant en això.

4) La solució de 23x+3=42 és x=39/23 en el cos dels nombres racionals i reals. En el cos dels nombres enters no té solució.

Miki ha dit...

Au pues jo divago i dic que un error , es un error encara que el trobis!

Després si l'arregles i sol si l'arregles deixar de ser error.

Babunski ha dit...

Clar, és que un error deixa de ser un error un cop l'has rectificat. Perd la seva essència d'error.

Murphy ha dit...

Babunski, sabia que el meu article no passaria desapercebut per la teva brillant ment matemàtica. Gràcies per oferir una mica més de llum a aquest "desafortunat-opinador-matemàtic". ;)