dimecres, 3 d’octubre de 2012

Desaparegut

Fa tant que no escrivia en el blog (per pocs dies un any), que fins i tot el format de tot això a l'hora d'escriure ha canviat. M'està costant una mica familiaritzar-me amb això, però suposo que, per escriure 4 coses que tampoc ningú no crec que es llegeixi ja, tampoc no cal esmirriar-se massa (m'encanta el verb esmirriar-se, de fet no sé ni si existeix, però m'agrada com sona... em sona a "gat"... ja veus no? pues si). Bé, la veritat és que, per variar, torno a escriure unes linies sense cap motiu en concret ni sense saber si aquest blog va camí de tenir continuitat o si serà un nou "post" d'aquest que s'estàs aquí ja eternament. Si més no, que al menys serveixi de despedida per si encara hi queda algún lector per aquí que s'hi va perdent de tant en quant. Els motius de no escriure ja son diversos, i encara que alguns sonen a excusa, i és que ho són, disposo de menys temps lliure, estic menys inspirat, però el principal motiu és que fa un any ja que no tinc ni ordinador portàtil ni internet a casa. Si, en l'era digital i els temps que corren és una mica trist, però que voleu que us digui, de vegades es viu més tranquil sense tanta "digitalzació", internets i mandangues d'aquestes. Doncs res, només que, si algú pensava que Murphy s'havia mort, de moment, encara es ben viu (i que duri!). Així que, si ja ens coneixem i saps qui soc, ja ens saludarem en el dia a dia que fa més il·lusió, i si no em coneixes i entraves per aquí a veure que havia escrit aquest "capullo", pues sento dir-te que no et puc garantir si escriuré més capullades o no. Però, que us he de dir! Ja ho sabeu: Són coses que passen! De fet... podria ser pitjor!