El virus dels accents

Feia dies que no escrivia al blog per que tinc un virus a l'ordinador que impedeix que pugui posar accents. No volia fer mes mal a la llengua catalana del que ja faig habitualment escrivint paraules sense accents, pero vist que el tema no es soluciona, continuare escrivint pero sense accents (si ja era complicat seguir les meves frases inconnexes entre tants parentesis i frases llargues, ara encara sera mes complicat ja que podreu accentuar les paraules com us doni la gana).
Aixi si escric per exemple "Saragossa" no sabreu si estic parlant de la ciutat o del senyor que ha nascut en aquesta ciutat, que s'escriu igual (el senyor no, la paraula) pero amb un accent a la darrera "a", per que si el posem a la primera "a" sona "Sara Gossa", i el significat es totalment diferent, ja que en aquest cas no estarem parlant d'una ciutat ni d'una persona que es de Saragossa (a no ser que la Sara hagi nascut alli), sino d'una noia que es diu Sara i que es una mica gandula (ja que s'enten "gossa" com a adjectiu que vol dir que no fot ni brot, encara que la Sara tambe podria ser una gossa, es a dir, que el seu amo, amb despit per una relacio anterior amb la seva exnovia Sara, li ha posat el mateix nom a la gossa), o si qui digues (amb accent a la "e") Sara Gosa fos un andalus (amb accent a la "u") voldria dir que aquesta tal Sara (que ja començo a voler coneixer-la) disfruta de ves a saber que (be, si que sabem tots de que "goza" la Sara, pero tampoc ho explicarem aqui). I fins i tot podria ser que la Sara gozes amb la gossa Sara de senyor de Saragossa (a l'estil Ricky Martin i la melmelada del "sorpresa, sorpresa").
Qui ens havia de dir que un palet escrit damunt d'una lletra d'una paraula podria arribar a ser tant important?, que encara recordo aquells dictats de 5e. d'EGB (si, jo vaig fer la EGB, aixo de la ESO, o "eso de la ESO", encara no existia) en que el professor ens llegia per fascicles un llibre de "los 7 secretos" (que era una copia barata de "Los Cinco" pero amb 2 paios mes) mentres els alumnes anavem apuntant fil per randa (que bonica es la expressio "fil per randa", encara que no se que carai deu voler dir "randa"... a mi em recorda a la Monica Randall) tot allo que el professor ens anava dictant, amb "puntos seguidos" i "puntos apartes" inclosos, i pobre de tu que et deixessis algun accent, o et confonguessis amb els accents oberts i els accents tancats! Per cert, la ment ilustre que va inventar el catala (veus? Aqui falta un accent a la "a" final... ai si em llegeix el paio d'ulleres de pasta del gran dictat...) que va decidir fotre accents cap a les dos bandes? Si despres els alumnes als dictats, quan teniem un dubte, fotiem el palet cap amunt recte, que era impossible saber si era obert o tancat, i a veure si colava (que la veritat, no acostumava a colar gairebe mai).
Be, doncs us demano disculpes si els articles d'aquest blog resulten mes dificils d'entendre d'ara en endavant (ja eren prou dificils d'entendre abans, pero per 3 persones que s'ho llegeixen, una de les quals es cega i ho llegeix en "braile", espero que tampoc suposi molt d'esforç). I si finalment no s'enten res de res... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!