dilluns, 18 de gener de 2010

Els propòsits d'any nou


Una altra cosa que porta el nou any, a part de les ja explicades en els anteriors articles (els reis mags, les rebaixes i la depressió post-festes), son els propòsits que cadascú es fa per l’any nou.
La veritat és que és ben curiós que necessitem una data en concret per proposar-nos coses (que d’altra banda no aconseguirem fer en un 99% dels casos), i que ens posem tots d’acord en que aquesta data per començar els propòsits (o “a favor dels post-its”) sigui l’1 de gener (de l’any corresponent), donant-se el cas que molt ciutadans aquest 2010 s’han fet el mateix propòsit que es van fet el 1992 (i que van repetir el 93, 94, 95...), això si, dient-se a si mateixos “aquest any si!” convençuts que a la 32ena va la vençuda.
Aquests propòsits acostumen a variar segons els individus, però n’hi ha uns quants que son molt comuns en la majoria de la població, i són els que anomenarem a continuació:
- Deixar de fumar: Per a poder complir aquest propòsit hi ha una condició indispensable, ser fumador, ja que si no fumes el propòsit és una merda. Els individus que s’apunten a aquest propòsit, fumen com a xemeneies durant tot el cap d’any, dient-li a cada cigarreta: “aquesta és la última”. Cal dir que molts ho han aconseguit aquests darrers anys, ajudats per la llei antitabac que, d’aquí poc, si et veuen fumant dintre un bar, apareixeran 20 mossos d’esquadra disposats a portar-te a comissaria. I trobarem a faltar aquells conglomerats de gent que es formen a les portes de les empreses, tots fumant a la vegada com si d’una manifestació es tractés, que a ple hivern els veus allí pobrets, tots tremolant amb la cigarreta a la mà, mentres un moc congelat s’ha convertit en una estalactita (o la que va cap a baix es la estalagmita?) que li penja del nas. Si senyors, el fumar se va a acabar! (Vip expreeeees...)
- Apuntar-se a un gimnàs: cal dir a molta gent que es fa aquest propòsit, que apuntar-se a un gimnàs inclou ANAR-HI. La gent s’hi apunta per diverses raons: posar-se en formar, anar a mirar noies, perdre pes, anar a mirar noies, fer una mica d’esport i anar a mirar noies (les noies normalment fan a la inversa, miren nois, excepte les lesbianes i les no lesbianes que les miren per a criticar-les una estona). D’aquesta manera, la primera setmana de gener els gimnasos es converteixen en unes sales plenes de gent suada mirant les televisions (“ah, però hi ha teles hi tot!?” es diuen alguns), que es fan cues fins i tot per a les classes de sevillanes a les que no hi anava ningú, i on als vestidors han de posar un “su turno” com a les carnisseries per a poder canviar-te (canviar-te als vestidors, no a les carnisseries, evidentment. I ara que hi penso, per que es diuen “vestidors” i no “desvestidors” si el primer que fas es desvestir-te? Clar que després et tornes a vestir... a no ser que vulguis anar pel gimnàs en pilotes, que per la roba que algú porta més o menys seria el mateix... bé, tant se val, aquesta reflexió es ben estúpida, encara que més o menys com tota la resta de reflexions del blog). Parlant de reflexions, això és algo que també es fa als gimnasos (per a qui no conegui aquests estranys llocs on va la gent). La gent es posa a fer flexió rere flexió, reflexionant sobre la vida i sobre un mateix (i sobre l’esterilla, que sinó el terra està fred). Bé, no m’allargaré gaire més sobre el tema, per que ara que vaig escrivint veig que el mon dels gimnasos també dona per a un tema per si mateix amb totes les maquinetes estranyes que hi ha i els personatges que hi acudeixen. Doncs això, que el propòsit d’anar al gimnàs acostuma a durar només un mes (això si, la quota d’inscripció ja te l’han clavada) i no tornes sinó és per la rossa espectacular que corria a la teva cinta estàtica (per cert, quina gràcia té córrer sobre una cinta si no et mous del puesto?) i que la vas perseguint a veure si hi ha sort i entra a l’spà (terme que també es mereix un article) per intentar si la pots veure en bikini. Per cert, perquè moltes noies fan top-less a la platja però no a les piscines i spas dels gimnasos?
- Ser més bona persona: aquest propòsit m’encanta ja que... que vol dir? Que abans erets un autèntic fill de puta? Si, mira, jo era un cabró, pegava a les dones velles pel carrer, escopia als nens i em tirava pets davant dels meus sogres, però a partir del 2010 seré bona persona, m’estimaré a tothom i no m’enfadaré mai... I una merda!
- Aprendre anglès (o qualsevol altre idioma, encara que l’anglès acostuma a ser el majoritari, excepte entre els que ja parlen anglès) o qualsevol altra cosa que requereixi apuntar-se a un curset d’algo per al que som completament inútils (informàtica, cuina, guitarra, balls de saló, patinatge artístic, halterofilia...)
- Segur que hi ha molts més propòsits típics, però l’article m’està començant a quedar molt llarg i hauria d’anar acabant ja...
I tu? Has fet algun propòsit per al 2010? Si és així... molta sort amb ell, que no es quedi només en això, en propòsit, i si pot ser, almenys, que encara l’estiguis realitzant al mes de febrer. Jo, entre d’altres propòsits he pensat en ser més constant i escriure articles al blog regularment... ho aconseguiré aquest cop? Espero que si, però si no és així... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Que cada any la mateixa persona es faci els mateixos propòsits constata el seu fracàs.