dimarts, 30 de març del 2010

La palma


El passat diumenge, o sigui abans d'ahir (depenent de quan llegeixis aquest article comprovaras que les dates son incorrectes) va ser el diumenge de palma.
El diumenge de palma, a Palma de Mallorca es caracteritza per ser cada diumenge, pero a la resta de localitats es celebra una de les tradicions que a mi de petit mes rabia em feien, que consisteix en que els teus pares et vesteixen de mil botons (es una frase feta que vol dir qye et posen molt mudat, ja que si vas amb mil botons, quant acabessis d'abotonar-te'ls tots ja s'hauria acabat el dia i encara no hauries sortit de casa) per sortir a passejar amb una palma (o palmo... que no vol dir qu em moro de "la palmo", sino que aixo porta un accent a la "o" que, com ja explico en l'anterior article, tinc un problema amb l'ordinador que no puc posar accents, no es que sigui analfabet... que tambe).
Aquest dia es crea en els nens traumes infantils ja que sempre et creues amb algun altre nen que te la palma mes gran, i d'aqui neix el famos conflicte de si el tamany importa i de mirar qui la te mes gran. Generalment el tamany de la palma del nen es proporcional a la capacitat salarial de la familia del nen en questio, i aquest dia es converteix en una mena de "miss palma" i "mister palma" infantil, en que els tiets adinerats regalen palmes mes grans que la torre Agbar (parlant de si el tamany importa m'ha vingut la imatge d'aquest edifici de Barcelona amb forma interessant... no se com haure associat aquestes idees).
Jo sortia amb una merdeta de palma pel carrer que fotia mania creant-me en mi un complexe (encara no superat) de que la tenia petita. I a sobre, em portaven a missa on un capella (amb accent a la "a"!, tot i que podia estar en una capella sense accent a la "a") me la mullava... Ara es veu que els capellans continuen mullant-les, siguin petites o grans, pero aixo es un tema que "ara no toca" (com diria el Pujol, el del Ron no, l'expresident aquell que entre frase i frase tosseix... cof) tot i que els capellans de vegades es veu que si que toquen... les palmes (com els andalusos) per que han de beneir-les.
Aquest dia tambe es conegut com "diumenge de rams" (en castella, domingo de ramos, de Sergio Ramos) i ve de la tradicio cristiana (com el Ronaldo, tot queda entre jugadors del Madrid aquest dia) en que es recorda l'entrada de Jesucrist a Jerusalem muntat sobre un ruc (he dit "muntat sobre un ruc", no "muntant un ruc", que tampoc seria el mateix), mentres els habitants d'aquesta bonica localitat (es deuen dir Jerusalems no?) alçaven palmes i branques d'olivera amb alegria per donar-li la benvinguda (a l'estil "rua del Barça" quan van amb aquell bus descapotable donant voltes per Barcelona quan guanyen algun titol, mentres el Messi es va empitofiant de cerveses del patrocinador per saltar despres al Camp Nou borratxo com una cuba amb una barretina al cap).
Doncs be, aquesta curiosa tradicio marca l'inici de la Setmana Santa, tema que tractare en posteriors articles sino es que deixo d'escriure durant uns mesos (com faig habitualment). Aixi que, mentre preparo el proper article, aprofiteu per mesurar-vos les palmes, i si la vostra palma es mes petita que la dels altres, recordeu que diuen que el tamany no importa, i si importa... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

2 comentaris:

Babunski ha dit...

Jo la tenia ben grossa. Ara encara la tinc.

Mariscal Von Adanost ha dit...

Es que a Palma diumenge passat va ser diumenge del Ram. Peculiaretats del nostre dialecte.