La cuesta de enero

La cuesta de enero es diu així, en poques paraules, per que costa, i per que té lloc al gener.
“Cuesta” (com el president de la comunitat de “Aquí no hay quien viva”) es diu per que va “costa amunt”, és a dir, que després del que ens em gastat els darrers dies entre menjars per les festes de Nadal i regals per als Reisos (bé, no eren per a ells, eren per a d’altra gent, però es gasten en aquelles dates), Papà Noels (només n’hi ha un, però jo ho dic en plural) i caga tiós (mireu bé que hi ha un accent, o sigui que posa “tió” i no “tio”, que encara que ens caguem en molta gent durant les festes Nadal, això normalment no suposa cap despesa adicional), la gent acostuma a anar molt justa de pasta (em refereixo a diners, no spaguettis ni macarrons) i li costa arribar a finals de mes (que com que a la gent no li queda ni un duro, el final de mes del gener es diu “final de menos”).
Jo afegiria que també es diu “cuesta”, com ja he dit al principi de l’article, no només per que es fa difícil econòmicament per a moltes famílies (i més en aquests temps de crisi) sinó per que “costa un ou” tornar a treballar després d’aquests dies de “vacances”. Sí, ja se que no tothom té vacances durant tot el Nadal (que això ja no és com al cole), però si que son uns dies que entre que pocs dies abans es fa el sopar d’empresa (aquest concepte es mereixeria un article per si sol), el 24 molts van a la feina però no treballa ni Cristo (l’Stoichkov tampoc) per que ja preparen el sopar de la nit, igual que el dia 31 (que preparem la borratxera del cap d’any), que el 25 i 26 son festius (el 27 fem la digestió, i el 28 és el dia dels innocents... innocents els que treballen, per que tothom va a la feina però no pega ni brot), l’1 de gener també es festiu (que millor que començar l’any sempre amb un dia de festa), el 5 venen els reisos (així que ens escapem de la feina “dissimuladament” per comprar els regals de darrera hora), el 6 torna a ser festa (dia de reis, i a jugar amb els regals! Bé, jo amb els mitjons...), i això sense comptar els dissabtes i diumenges que el calendari ens hagi “regalat” per a estar uns dies que sembla un “avui treballo, avui no, avui treballo, avui no...”, on els dies “avui treballo” son en realitat “avui vaig a la feina, faig veure que treballo, però em connecto al facebook”.
D’aquesta manera, la setmana posterior a les festes de Nadal (o sigui, la setmana que acabem de passar), es converteix en un suplici per a la majoria de treballadors de “a peu” (i els que van amb cotxe, moto, bicicleta o son camioneros, també). Així doncs, avui ja podem dir... setmana superada! Són coses que passen. De fet... podria ser pitjor!