dimarts, 20 d’abril de 2010

La mudança


Aquests dies he estat ultimant aspectes d’una de les coses mes pesades del mon: la mudança. Porto un mes fent la mudança i encara no he acabat! Com poden haver-hi tantes coses en un pis tant petit!
Una de les caracteristiques de la mudança es que comences empaquetant-ho tot i guardant –t’ho tot en caixetes ben ordenadet el primer dia, i al darrer acabes fotent-t’ho tot al vent i que no t’importi una merda cap de les coses que tenies.
Jo, per sort, vaig tindre l’ajuda inestimable (que no vol dir que no me l’estimi) d’algun que altre amic per traslladar el que anomenare “mobles grossos”.
Que considerem “mobles grossos”? Doncs aquells que mentres els baixes per les escales fan patir per la teva integritat vital. Aquella nevera que deixa al teu amic atrapat a la cantonada de l’escala, amb una cara de pena que en aquells moments li llençaries limosna, o aquella televisió de 78 polsades que en aquells moments te’n compraries una d’aquelles petitones que la gent s’emportava als campings , de 1/2 polsada i que semblaven una radio enlloc d’una tele.
Una de les gracies de no tindre ascensor (si el tens no es una mudança com deu mana) es que, al baixar-ho tot per les escales, sempre hi ha d’haver algu a la part de dalt i un altre a la part de baix. Mentre el de baix treu el fetge, es fot vermell com un perdigot i maleeix al senyor Samsung, LG o la marca de l’electrodomestic pertinent, el que esta a la part de dalt s’ho mira amb cara de suficiencia com dient “pero si tampoc pesa tant!”.
I sempre hi ha el tipic paio que posa la ma fent veure que fa força pero realment no esta fotent res. Aquest puteja molt, per que a part de no ajudar molesta, ja que els tres no cabem per les escales al moment aquell tant traumatic de “la curva” (riu-te’n tu de la llegenda urbana aquella de la “chica de la curva” a la carretera... si volen fotre por de veritat... que fotin una nevera “no-frost” a la cantonada d’una escala!)
Pero l’electrodomestic que realment m’ha sorpres es la rentadora. Com pot arribar a pesar tant aquell trasto? Amb que les fabriquen? Amb peses d’halterofilia? I lo que es mes curios, com es que el senyor aquell del Miro que ens la va portar a casa la portava tant tranquil com qui porta un bolso?
I despres de tota la mudança, a saber si tots aquests trastos funcionaran un cop instal·lats al pis nou! Per que despres de tots els cops que han rebut dubto molt que aquell microones torni a escalfar mai mes una pizza.
Les mudances del segle XXI ens porten nous dilemes que mai ens hauriem plantejat: les cintes de video VHS val la pena guardar-les? Com es possible que coleccioni tantes caixes de CD buides? Qui s’ha menjat els CDs que hi havia dins? M’he d’emportar el router d’internet si quan em doni de nou d’alta me’n donaran un altre?
Despres d’haver-me enganxat de l’esquena, d’haver fet viatges i mes viatges transportant caixes i de que els meus dits semblin llonganisses per haver-se quedat enganxats amb tots els mobles possibles, espero que aquesta sigui la darrera mudança que hagi de fer. I sino... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

2 comentaris:

Babunski ha dit...

El traster. Aquest lloc per guardar totes les coses que no saps si guardar o no. De fet l'ordre natural de les coses és casa-traster-basura.

Albert B. i R. ha dit...

Tota mudança sempre és un maldecap. Em quedo amb el tercer que posa la mà i no fa força. Per aparentar, que es quedi a casa!