Lo nou diccionari lleidata-catala

Avui, i sense que serveixi de precedent, parlare d’un llibre. El motiu d’aquest sobtat interes meu per la lectura no es altre que el fet de que un dels autors es un bon amic meu que ja ha fet aquelles 3 coses que diuen que ha de fer tot ser huma abans de morir: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre (l’ordre no cal que sigui aquest, ja que en aquest cas es compleix la propietat commutativa, fent referencia a l’amor d’aquest amic meu per les matematiques, de que “el orden de los factores no altera el producto”... jo sempre ho he dit en castella per que ho vaig aprendre aixi).
Doncs aquest llibre en questio, es titula “Lo nou diccionari lleidata-catala” i sera presentat “en societat” aquest vespre (aproximadament cap a les 20.00h. al Cafe-Teatre de l’Escorxador de Lleida).
“Lo diccionari” ja esta disponible en la majoria de llibreries de Lleida (i en algunes de Barcelona) i es mes que recomanable (no per que el recomani jo, que no tinc credibilitat alguna, sino per que ho recomanen fins i tots webs que en saben de literatura) i es molt mes que un “divertimento” per rescatar paraules i expressions de les comarques de Ponent que poc a poc han anat passant a l’oblit, o d’intentar explicar a la resta de catalans, que sempre ens han dit als de Lleida: “Que raro que parleu”, el que signifiquen les nostres paraules d’una manera divertida, distesa i que us posara mes d’un somriure a la cara mentres el llegiu. Es un llibre ame (amb E i amb accent a la “e”), didactic, divertit, ben escrit i ben ilustrat (com la “amanida ilustrada”, un plat d’alguns menus que sempre m’ha cridat la atencio) i que us/ens/els fara passar una molt bona estona.
A mes tots els que som d’aquestes contrades (les lleidatanes vull dir) mes d’un cop ens em trobat en la situacio de posar-nos uns “kets” i ens mirin en cara estranya (ah!... “bambes”!). O de fer un pase per les “escarranxes” jugant a futbol (un “caño” vamos) o com em va passar a mi amb una noia barcelonina: dir-li que ja era tard i que anessim al llit a “agitar-nos” (buscant quelcom mes al dir-li aixo) i que ella interpretes que em volia “agitar” a l’estil “agitese antes de usar” i es penses que era un paio molt estrany i no em menges una rosca aquella nit.
Els seus autors son Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta (quin d’ells es el meu amic del que parlava al començament de l’article?) i el proleg va a carrec de l’entranyable “home del temps” convertit en protagonista de sit-com Lo Cartanya.
Ja sabeu, llegir es cultura, pero llegir en lleidata es la ostia! I com diuen els mateixos autors del llibre: “lo lleidata es facil, txarra’l”, i si no lo vols txarrar, al menos llegix-lo (i si no saps llegir, regala’l per Sant Jordi, que per fi podem regalar un llibre en “lleidata del bo” en aquesta data tant senyalada, ja veuras com, si ets xicota i regales “lo nou diccionari lleidata-catala”, no faras res mes que rebre milions de roses. I sino... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!