Fa prop de 7 anys que he estat vivint en un carrer de Barcelona (be, al carrer no, en un pis situat en aquest carrer) anomenat Tenor Masini. Ara que ha arribat l'hora de deixar aquesta casa on he passat els darrers anys, he volgut buscar informacio sobre el senyor que dona nom a aquest carrer, l'arxifamos "Tenor Masini" (tant famos que m'ha costat lo seu trobar informacio per internet).
El paio en questio es deia Angelo Masini i, evidentment, fou tenor (si fos arquitecte, el carrer s'hauria dit Arquitecte Masini, o si fos cardenal, Cardenal Masini, o si fos "chapero"... no hauria donat nom al carrer).
L'Angelo Masini va neixer a Forli (continuant amb les habituals referencies futbolistiques dels meus articles, com el defensa de l'Espanyol Forlin) el 28 de novembre de 1844, i va morir el 28 (li agradava fer coses els dies 28) de setembre de 1926 a la mateixa ciutat (pero durant la seva vida va sortir d'ella eh?), i fou reconegut amb el sobrenom del "tenor angelical".
Va debutar l'any 1867 a Finale Emilia amb "Norma" (no la Duval) de Bellini, pero va obtenir el seu primer exit (el seu primer Greatest Hit) amb "Aida" (no la serie de televisio, sino la opera) a Florencia l'any 1874.
L'any seguent (o sigui, si se sumar be, el 1875) va cantar el "Requiem de Verdi" (com els cines) a Paris, Londres i Viena (com els panecillos) convertint-se en un dels tenors mes celebres d'Europa (i aixo sense internet!).
El seu repertori incloia operes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer (que sembla la defensa de la Juve) cantant set anys a Moscou ("mos-cou" lo cul, pues renta-te'l) i setze temporades a Sant Petesburg (que no he sabut trobar quin dia es celebra aquest sant).
Verdi (l'amo dels cines) va dir d'ell que era la veu mes divina que havia sentit, que era com de vellut (segur que tenia veu de nena).
Del 1880 al 1890 hi va haver una gran rivalitat (rotllo Barça-Madrid) entre Masini i el navarres Julian Gayarre (va deure guanyar Masini, per que a Gayarre no li van donar el carrer), que cantaven tant al Liceu com al Principal, havent-t'hi una gran rivalitat entre "gayarristes" i "masinistes" (caldra saber si algun d'aquests "tifosi" van ser els que van cremar el Liceu).
Es retira l'any 1905 per que ja sabia que li havien de fer un carrer al barri de Sants.
I colorin colorado, este articulo se ha acabado. Si no t'ha agradat, son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!
3 comentaris:
I crec recordar que a Tenor Massini no va haver un cop un assassinat d'ETA a un militar?
Ah si? No en tenia ni idea... carai amb el meu ex-carrer...
La ETA asesinó a un oficial del Ejército en la calle Tenor Masini creo que a principios de los noventa. Fue al salir de su casa, entre la Avenida Madrid y Rosés. Las viviendas del lado pares situadas entre los números 116 y (creo) 110 fueron construidas por el Ministerio del Ejército a principios de los setenta para militares y sus familias. Tras el asesinato hubo especial vigilancia por parte de la policía nacional. Recuerdo que una tarde estaba aparcado en segunda fila esperando que alguien marchara para aparcar el coche y me hicieron bajar y lo registraron a fondo. Mis padres conocían a la víctima.
Publica un comentari a l'entrada