Despres de passar la primera nit a l’illa (diagonal no, la del pacific) Jack, Kate i Charlie (Charlie, tenemos un problema) decideixen anar a buscar la cabina de l’avio on hi ha un radiotransmisor per demanar socors (socorro!!!) que havia caigut enmig del bosc (ja que l’avio es va partir en 3) i alli es troben al pilot (otro, otro, otro perrito piloto!) que, de sobte, es engullit per un misterios monstre (el mateix que anava arrancant arbres a diestro i siniestro). Almenys recuperen la radio que, despres de que l’arregli el Sayid (que va fer un curs per arreglar transceptors amb CCC) i de fer una excurssio per la muntanya per buscar cobertura (que aquella illa te menys cobertura que Vodafone al Pedraforca), finalment troben un senyal provinent de la propia illa en frances que diu “vous le vous couche avec moi ce soir” que vol dir que hi ha algu mes a l’illa que fot la tira d’anys que tambe esta demanant socors i no els han vingut a buscar.
Aquest missatge el va emetre un tal Rousseau (a qui el Diango li cantava: Rusor, Rusor.. llum de la meva vida) que va pululant per la selva buscant un perruquer, pero enlloc d’ell es troba al Sayid (que va seguint un cable que es troba que surt del mar, i es dedica a seguir-lo buscant on es la presa de llum per a enxufar-hi el microones).
La franchute, que esta com una cabra, li diu que hi ha mes habitants a la illa: los otros (que no son ni estos, ni aquellos, son otros) i que son muy malos i van segrestants crios per la vida com a hobby. De fet, un otro d’aquests s’infiltra entre els supervivents del accident i segresta a la Claire (la prenyada) per que li interessa el que te a l’interior del kinder sorpresa que tenia per panxa.
Mentrestant, el Locke i el Boone, que diuen que se’n van a caçar jabalis, pero en realitat d’estan enamorant en secret i van a fer mariconades pel bosc, troben una escotilla (que no es lo mateix que “es cotilla”, que qui es cotilla es el Charlie, que sempre esta per alla fotent-se a tots els fregaos), i intentant obrirla, al Boone li cau un avio al damunt com qui no vol la cosa (mort... aplastada). Al palmar-la el Boone, tots s’enteren de la escotilla secreta i au, anem a obrir-la que entre tots farem mes força (com diu l’himne del Barça).
Aixi que mentre uns quants se’n van a buscar la manera d’obrir la puta escotilla, la resta es queden a la platja intentant construir el barxo de Chanquete per a sortir d’ella.
El primer grup, els escotilleros, troben un munt de dinamita en un vaixell anclat al mig de l’illa (el conductor es va passar de frenada quan anava a atracar a port), aixi que despres de provar si funciona la dinamita fent explotar a un paio comproven que si que va, i aonsegueixen obrir una merdeta de porta que la obria jo amb un clip.
Mentres, els balseros, acaben de construir la balsa, i decideixen anar a buscar ajuda mar endins amb un creuer pel pacific al que hi van el Michael, el Walt, el Sawyer i el xino (que es com un xiste: saben aquel que diu que van un xino, un negro, un niño y un estafador en una balsa, que de repente vienen los otros, i diu l’estafador: “qui sou?” I diu el malo: “venimos a buscar al niño”. I respon el xino “Nikita Feng-shui Toyota Nissan”, a lo que el malo pega un tiro al Sawyer, s’emporta al crio, i el negre comença a cridar “Waaaaaaalt, Waaaalt, Waaaalt” durant 2 temporades senceres).
I es que la primera temporada de Perdidos es resumeix amb les pelicules de l’Amenabar: es com una “tesis” sobre un accident d’avio, on els supervivents “abren los ojos” en una illa deserta on viuen “los otros” i on “nadie conoce a nadie” (aquesta es produïda, pero tambe cola), aixi que decideixen fugir “mar adentro” (i en un futur trobarem fins i tot elements de “Agora”).
(continuara...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada