dijous, 13 de maig de 2010

LOST: 2ª temporada


La escotilla (o “esmaruja”) que els protagonistes van aconseguir obrir al final de la 1ª temporada resulta ser una especie de bunker que sembla Marina d’Or ciudad de vacaciones, i on hi viu un paio que es diu Desmond i que te per hobbies fer footing i navegar en su barquito chiquitito.
La finalitat d’aquest paio en aquell habitacle es anar posant uns numeros: 4, 8, 15, 16, 23 i el complementari el 42 (que son els mateixos amb els que al gordo li va tocar el “idem” de la loteria) en un ordenador de l’any de la catapum (chin pom), que sembla un Amstrad d’aquells que el millor joc que tenien era aquell de jugar a tenis amb dos palets i un puntet que feia de pilota (ni messenger, ni facebooks ni res de res). Es veu que li van dir que si no posava aquells numeros cada 108 minuts s’acabaria el mon (i el Desmond, com que es un paio molt credul, alla el tens fotent els ditxosos numerets cada 108 minuts, que un dia li va agafar a mitja palla i gairebe no arriba a temps).
Pero rapidament, a l’arribar els supervivents al lloc aquell, el Desmond fa nous amics i troba companyia per a que vagin fent relleus en apretar els numerets (una manera com una altra de passar l’estona en una illa deserta...). I un cop el Desmond ja els te a tots ben ensenyadets de com funciona l’internet d’aquell puesto, fot el camp per cames que ja tenia callos als dits de tant apretar les tecles (o ves a saber de que).
Aixi que es queden els nostres amics en aquell hotelet subterrani que te de tot (dutxa, menjar, una bici estatica, tocadiscos, sauna, armes i fins i tot una entrada principal que s’obre amb un pany normal i corrent que si l’arriben a trobar abans no hauria calgut fotre tant el paripe amb la puta escotilla).
Entre els serveis de todo incluido que te el bunker-resort hi ha un video la mar d’interessant en que surt un xino que ara te un braç i ara no, que els hi explica que aquell complexe forma part de la iniciativa Dharma (parents del grup de musica Electrica Dharma) i que el lloc on son s’anomena “La estacion Cisne” (The Swan en angles), que es la estacion que ve despres de “invierno”.
Mentrestant, teniem uns altres supervivents perduts pel mar en una balsa que semblava un patinet d’aquells que llogues a la platja. Al nen l’havien segrestats uns senyors barbuts, el xino no sabem que se n’ha fet, i nomes queden el negre que crida “Waaaalt!” pels puestos y el catxes-Sawyer que havia rebut un tret (tret que no li haguessin donat, pero si, l’hi havien donat, ja que los otros tenen molta punteria per que de petits anaven a la caseta del tiro de les firetes a disparar palillos). Pero com que aquests dos havien fet cursets de natacio quan eren petits (que aixo es van oblidar de ensenyar-nos-ho en els flashbacks), arriben nedant fins a la platja de nou (el negre fent croll i el Sawyer mariposa) i veuen al xino que surt cridant com un poseso (pos eso, cridant) perseguits per un negre amb un garrot (que fotia mes por que el senyor que va disfressat de bruixa al tren chu-chu de les firetes pegant cops als crios amb una escombra.. avui estic molt de “firetes”, deu ser la resaca de la festa major). Doncs el negre del garrot resulta que tambe es supervivent (super! Viven!) de l’avio, i que havia anat a parar a un altre lloc d’aquesta mega-illa amb d’altres supervivents que anaven a la cua de l’avio (els de segona classe vamos). Aixi coneixem a nous personatges com Mr. Eko (eco ecoooooo), que es el negre del garrot i que abans de fotre garrotades va ser capella-traficant de narcotics (una combinacio de lo mes habitual), Ana Lucia (se fue buscando el sol en la playa) que era expolicia (pero encara li agradava jugar a polis i a cacos), Bernard (el marit de la Rose que tenia problemes de miccio i s’havien separat quan se’n va anar al lavabo), Libby (una noia amb els ulls sortits que s’emborratxava durant el rodatge de la serie amb l’actriu que fa de Ana Lucia) y la Cindy, que encara que tingui nom de muñequita Barbie, era una hostessa de l’avio que rapidament “desapareix” per art de magia (o mes aviat per “art de los otros”).
Pues aquests tambe es fan amics en una altra estacio de Dharma (de Corporacion Dharmaestetica) que es diu “La flecha” (i es una mena de magatzem on els de Dharma guardaven coses com un ull).
I es que en aquesta temporada i en posteriors coneixerem mooooltes estacioons de Dharma, que amb el boom inmobiliari es van animar a anar obrint estacions per la illa per fer experiments dels seus (que eren mes raros que el Chiquito ballant la yenca).
Com que no val la pena estar separats per la illa (que si no els camares de la serie es cansen molt anant d’un grupet cap a un altre), els de la cua (no els que tenen cua, sino els supervivents de la part de darrera de l’avio) fan una excursio fins a la platja (que ja estaven perdent el moreno) per trobar-se amb la resta de supervivents (pel cami perden a l’hostessa, disparen a la Shannon... vamos, la tipica excurssio de plaer).
La franchute que no es pentina, que va pel seu compte pel bosc com caperucita buscant a la seva avia, es troba a un paio que diu que ha arribat en globus (un globo, dos globos, tres gloooobos) i que es fa dir Henry Gale, pero com que tambe es bastant calvo i no sap pentinar-la, el porta amb els supervivents per a que l’interroguin per que es pensa que es un “otro” (i clar que era un otro, si no era “uno” seria “otro”!). I no un otro cualquiera, sino un otro important, que aprofitant que es queda sol un momentet amb el negre que crida “Waaaalt!”(que a traves del chat de l’ordinador havia vist que el seu fill tenia “secuestrado” en el seu estatus del Facebook) li proposa cambiar el seu fill per la seva llibertad (com si canviessin cromos), aixi que el Michael fa pam, pam, pam (aixo vol dir que es carrega a uns quants personatges), deixa lliure al “otro” i fa veure que l’han pegat. I com que el Michael aquest es molt, molt mentider (a l’acabar la serie se li cauran les dents) enganya al Jack, la Kate, el Sawyer i el Hurley per a que l’acompanyin al campament de los otros a buscar al Walt (i la resta decideixen acompanyar-lo per a que deixi de cridar “Waaaaalt!” d’una vegada).
Pero com que no se’n fien gaire, el Sayid i els xinos, tambe hi van per un altre costat amb el barquito del Desmond que se n’havia anat de juerga amb el barco, per que torna de nou a l’illa amb una turca de cuidado (la turca no es una senyora, es una borratxera).
Com que passen moltes coses a la vegada en aquesta serie, el calvo paralitic que camina en sus tiempos libres, veu un mapa del tesoro amb un munt d’estacions de Dharma pintat a la pared, i decideix buscar-les en companyia de l’Eko (una deliciosa mezcla de cereales: cebada, malta y centeno, para beber) trobant La Perla (que no es una perla d’un collar, sino una altra estacio). Alli troben un munt de teles des d’on podran veure el mundial de futbol a l’estiu, i mitjançant les quals tambe es dedicaven a controlar el que feien a El Cisne (qui es va inventar el nom de les estacions?), aixi que al Locke li entra una rabieta repentina per que es pensa que han estat jugant amb ells, i decideix que ja no vol posar mes els numerets a l’ordenador per que ja no “ajunta” als de Dharma.
Aixi que arriben al bunker, no apreten el boto, i comença a fotre un pet tot que sembla un terremoto (pero el Desmond, que li havien donat una clau d’un aparato que s’havien inventat els guionistes, gira la clau en aquell aparato en el moment precis per a fer no-se-que en realitat, per que allo peta igualment), tornant-se tot el cel blanc amb una lluminaria encegadora i un soroll atronador (com uns focs artificials a lo bestia) al mateix moment que “los otros” que no tenen un pel de tonto (com el calvo exparalitic) han preparat una trampa als que anaven a buscar al Walt, segrestant-los a tos menys al gordo (per que sobrepassava el pes permitit per segrestar-lo) i el Michael i el seu fill (que se’n van cap a casa com qui no vol la cosa amb una barca d’anar a pescar calamars), i els que anaven amb el barquito del Desmond es queden amb un pam de nas (expressio feta que no vol dir que tinguin el nas gros) ja que on havien quedat amb el Jack i companyia no hi havia ningu (aixo si, pel cami fan turisme paranormal vient el peu d’una estatua amb un peu amb quatre dits, que no sabria dir quin era el que faltava, pero diria que el dit petit i el gordo si que hi eren).
Per acabar de complicar la cosa, apareixen uns portuguesos al Polo Nord que truquen a Penelope, con su bolso de piel marron (que es la exnovia del Desmond) dient-li que han observat una “anomalia” (nomes una?) i que han trobat lo que estaven buscant (fins ara, nomes els hi sortia allo de “sigue buscando, hay miles de premios” que sempre sortia sota les tapes dels yogurts quan els de Danone sortejaven algo).

(continuara...)