LOST: L'inici

La historia comença el 22 de setembre de 2004 (el dia que Aznar parla en angles, o algo que s’hi vol assemblar, sobre terrorisme al seu debut com a professor de Georgetown... el poble del Jordi) quant un munt de paios que viatgen en un avio de Sidney (Australia) a Los Angeles (de Charlie no, d’Estats Units) en el vol 815 de la companyia aerea Oceanic (que vindria a ser la Iberia de les series de televisio) s’estavellen en una illa teoricament deserta (dic teoricament per que despres ha resultat que en aquella illa hi ha mes gent que a les Rambles pel dia de Sant Jordi).
Entre aquests paios que cauen a l’illa hi ha una mica de tot: un metge amb apendicitis (Jack), un gordo que no s’aprima (Hurley), un calvo amb ganivets que fa excurssions per l’illa (Locke), un estafador que va tot el dia sense samarreta (Sawyer), una convicta ninfomana que va posant als tios calents (Kate), un iraquia melenut que en la versio doblada no sap parlar (Sayid), dos germanastres que no venen a cuento (Boone i Shannon), un matrimoni xino que no juga als xinos (Sun i Jin), una embarassada que cada cop va mes despentinada (Claire), un negre que crida (Michael) amb un fill (tambe negre clar) que es fa gran a un ritme vertiginos (Walt), una altra negra (o dona de color, que no s’ofengui ningu) que busca al seu marit que tambe estava a l’avio (Rose), un gos que ningu sap que se n’ha fet d’ell (Vincent), un senyor que explota pels puestos (Dr. Artz) i hasta un hobbit que es droga! (Charlie).
Aquests supervivents, despres del shock inicial (shock i xoc), intenten construir un campament (com els escoltes) i d’assabentar-se on estan. Aviat descobreixen que la possibilitat de que els equips de rescat no els trobin no es el seu major problema, ja que aquella illa es xunga, xunga que t’hi cagues (ja la primera nit se senten sorolls estranys que venen de la jungla i es veuen alguns arbres caure al terra... i no hi havia cap vasc amb una destral fent una tala indiscriminada d’arbres).
I es que aquella illa es veu que es especial, nomes cal veure que, per molt que surtis a passejar per ella, sempre trobaras coses noves que mai abans no havies vist (ostia, mira, el peu d’un estatua!... ostia, mira, una altra illa!... Ostia, mira, un temple!... ostia, mira, ara hi ha un faro!), i mai et trobes amb ningu, a no ser que t’interessi trobar-te amb algu (que a mesura que la serie avança s’ha degut anar reduint el tamany de l’illa, per que ara surts a passejar pel bosc... i patapam! Et trobes al calvo, al gordo o a un enano tiroles cantant “we are the world” amb un coro de hare-krishna amb vestits de faralaes.
En aquesta primera temporada coneixem els personatges (hola que tal, encanta’t de coneixe’t) a través de flash-backs que tambe ens expliquen que hi feien cadascun d’ells a Sidney (les dues primeres temporades ho fan a traves de flash-backs i a partir de la tercera de flash-forwards, flash-temporals, flahs-realitats-paraleles i burman-flash, que eren aquells polos de gel que a mi m’agradaven molt de petit, que la gracia era xuclar el liquidillo llefiscos que quedava al fons quan el gel s’havia desfet, tallan-te a l’hora la comisura dels llavis amb aquell plastic asesino).
Aixi doncs, tornant als flash-backs (cosins-germans dels play-backs), descobrim que Jack tenia problemes amb el seu pare tambe metge al que havia anat a buscar a Australia i se’l trobava mort, que Locke anava amb cadira de rodes a la recerca d’aventures i al caure a l’illa tornava a caminar miraculosament (que no vol dir que anes mirant culs), que Hurley li havia tocat la primitiva a traves d’uns misteriosos numeros que s’aniran repetint i que havia estat tancat en un psiquiatric, que Kate estava fugint de la justicia despres d’haver matat al seu padrastre, que Sawyer buscava venjança d’un altre estafador a qui culpava de la mort dels seus pares, que Charlie era un music famos (quina gran canço “You are everybody...”) amb problemes amb les drogues, que Sayid havia estat un torturador a la guardia republicana iraqui (que si “iraqui” no “iralli”... aquesta es molt dolenta, ho reconec), que els xinos eren una matrimoni amb mooolts problemes, que Boone (i tigreton) estava secretament enamorat de la seva germanastra, que Claire anava als Estats units a deixar el seu fill en adopcio, que el Michael no havia estat mai amb el seu fill Walt, ja que aquest havia viscut amb la seva mare fins que va morir, i moooooltes altres coses mes (que si les enumerem totes aquest article no s’acabaria mai).
D’entre tots ells, Jack, el metge, rapid es destaca com el lider dels supervivents (per que ja tenia experiencia en liderar grups liderant a la familia de la serie “Tots Cinc”), mentres que Locke s’encarrega mes aviat de proveir aliments caçant jabalis i passejant per l’illa como Pedro por su casa arribant a una comunio especial amb ella que ja explicarem en articles posteriors.
I... continuara, per que aixo d’explicar Lost crec que sera mes llarg del que havia previst! Son coses que passen! De fet... podria ser pitjor!