LOST: 5ª temporada

Aquesta matinada ja arriba el final de Lost, aixi que anem pel resum de la cinquena temporada, que ens agafara el toro! (muuuuuuuuu), per a mi, la mes enrevesada de totes.
Ara es veu que el Jack, que cada dos per tres (sis) canvia d’opinio, vol fer-los tornar a tots a l’illa (el tio s’ha passat 4 temporades intentant fer-los sortir a tots d’ella i au, ara nem cap aqui, ara nem cap alla...).
Aixi torna a intentar reunir a tots els Oceanic Six (Oceanic 6 – Barceloneta 10 en el darrer partit de waterpolo) en un avio de Ajira (no confondre amb Shakira), que deu ser una companyia d’avions molt poc fiable que sempre s’estavella en els seus viatges.
Com que als creadors de la serie els agradar que anem coneixent nous personatges, hi fot un parell de nous per alli d’aquells que no duren gaire i en una temporada (com a molt!) ja l’han palmat.
Mentrestant, els que s’han quedat a l’illa, flipen mandarines amb aquella illa que va fotent saltironets en el temps, ara al passat, ara al futur, ara no se on... ja que quan van moure la roda aquella, es veu que la illa no canvia nomes de lloc, sino de temps! I es va oblidar de posar el freno de ma, i com que la rodeta dels trons anava ballant (tenien que haver-hi posat el tipic full doblegat que es fot sota les taules quan ballen), pues au! Aixi ens passem gairebe tota la temporada amunt i avall (o mes aviat: abans i despres).
En un d’aquests viatges es troben una bomba atomica (ja no ens estranya res) que sera capdal (o cap baix) al final de la temporada.
Finalment, tots es retroben (tots els que van quedant clar) a la epoca de la iniciativa Dharma aquella, on el Sawyer i la Juliet s’han fet novietes (al Sawyer li agrada mangar-li les novies al Jack) i ajuden als que arriben amb el vol aquell de Ajira (als supervivents, que han caigut miraculosament al passat, mentres que alguns dels que anaven a l’avio, han caigut al “present”) a integrar-se en villa-Dharma (que sembla la aldea de los pitufos).
I com que aquesta temporada es un cacao (la resta tambe, pero aquesta ja es impossible de resumir coherentment en un article) i en aquestes alçades de serie tampoc no vull spoilejar mes del que ja ho he fet per si algu va retrasadet (o es retrassat directament), tampoc no m’extendre mes en detalls. Nomes dir que el Jack, que cada dia que passa li agraden mes els explosius, ara s’encaparra en fer explotar la bomba aquella, que diu que aixi s’arreglara tot (com si la bomba fos una mena de “3 en 1” que arregla la illa, els torna tots a casa i desengrassa les portes).
Ah! Aixo si, fotem-li mes merder a l’asumpte amb uns paios de negre i de blanc (sort que nomes ven voler posar dos, que si n’arriben a fotre 5 de colorets posen als de Parchis), i ens expliquen una mica que aquells don el famos Jacob i un altre que mai li posem nom el pobret, i en el seu courriculum, quan li preguntaran quin paper feia a Lost, haura de dir... “de... de... no ho se, pero vestia de negre”.

(continuara...)