dimarts, 4 de maig de 2010

Lost


Ja falta molt poc per a que acabi una de els series mes seguides de la historia de la televisio, al que molts ja han anomenat el “Twin Peaks” del segle XXI, estic parlant evidentment de Lost, i durant els propers articles donare el meu particular punt de vista d’aquesta ja mitica serie.
No cal dir que Lost o te l’estimes o la odies, ja que, si no ets seguidor de Lost, n’acabes fins als ous de la gent que es pot passar tot un sopar sencer parlant de teories o especulant sobre els possibles finals de la serie, aixi que si formes part d’aquest primer grup, l’article d’avui i els dels propers dies no t’interessaran per a res, per que a mes, venen una quantitat important d’articles seguits tots sobre Lost.
I si ets d’aquells que van retrasats en la serie i encara estan veient temporades anteriors, ves amb compte que aquests articles poden contenir “spoilers” (quina bonica paraula: spoilers, ara l’usa tothom com si diguessis “bocadillo” o “carquinyoli”, pero fa 5 o 6 anys ningu sabia ni que existia la paraula... be, existia?).
Lost va començar a emetre’s a la tele per la primera (la 1, la de television española... i ole) els diumenges a la tarda amb el nom de “Perdidos”, pero ningu li va fotre ni puto cas, i mes tard la gent va preferir veure-la directament per internet. I uns anys mes tard Cuatro (la 4, la dels puntets vermells, un gran i un petitot, i un bitxo blanc rodo molt feo que va perseguint gent) la va emetent mes o menys amb una semana de diferencia de EEUU, pero com que la gent ja s’ha acostumat a veure-la el dia despres d'Estats Units ("jamas seran vencits"), pues tampoc te audiencies extraordinaries, pero a traves d’internet s’ha convertit en un fenomen extraordinari a nivell mundial (com el Falete).
Lost explica les aventures d’un grup de supervivents d’un accident aeri a una misteriosa illa de l’ocea pacific (l’ocea es pacific, pero l’illa no gaire) i combina el drama, el suspense i la ciencia-ficcio (i el ron amb cola), i el seu concepte va ser desenvolupat per J.J. Abrams (J.J. deu ser de Julio Jose), Damon Lindelof (quin nom mes curios el de Damon... cosi d’en Doraemon) i Jeffrey Lieber, i produïda per ABC (d e f g... l’abecedari me’l se) i Bad Robot Productions (“les produccions del robot malote”).
Com a dada adicional (mes que res per explicar alguna cosa que faci l’article mes llarg, ja que entrare a parlar de l’argument en posteriors articles), el rodatge s’ha fet principalment a la illa de Oahu (“ojo” en angles) situada a Hawai (que com be sap tothom, es un paraiso, juntament amb Bombai, que a veces yo me monto en mi piso). Ara es veu que la gent hi va de turisme per alli nomes per veure les localitzacions de la serie.
La serie, ja des de la seva primera temporada (actualment s’emet la sisena i darrera, de fet nomes queden 4 capitols per acabar) ha estat una referencia i ha guanyat un munt de premis: Premis Emmy (Winehouse), Globus d’or, globus d’heli i figuretes d’aquelles d’oscar de mentida a mi mejor amigo.
En els propers articles intentare fer un resum de la serie mitjançant els articles del blog, a veure si m’en surto. I si no me’n surto... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

1 comentari:

Núria ha dit...

I cannot wait to see your summaries!! :P Per cert... si que es veritat si que a Oahu hi ha un moviment LOST super gran! nosaltres tampoc vam ser menys i ens vam passejar per les casetes taronges, vam visitar el campament i com no, els famosos abres!! que ara no paren de sortir!! jijiji