dilluns, 17 de maig de 2010

LOST: 3ª temporada


John Locke, Desmond Hume i el sr. Eko han sobreviscut a la explosio de la escotilla (aixo si, el Desmond aquest que durant la seva vida passejava amb el seu velero llamado libertad, s’ha quedat en pelota picada per la illa practicant nudisme), tot i que el Eko no tarda gaire amb morir a causa d’un estrany fum negre (en una clara campanya antitabac que riute’n tu dels missatges de “fumar mata”).
Jack, Kate i Sawyer (el triangle amoros de la serie, que jo crec que els que en realitat estan enamorats son el Jack i el Sawyer entre ells), per la seva banda, estan capturats per Los Otros en una altra illa petitona que esta al costat de la Isla Fantasia.
A la Kate y al Sawyer els tenen en unes gavies per a osos amorosos, frente a frente, per a que es vagin posant calents amb miradetes, mentres que al Jack se l’emporten a un altre lloc alimentat-lo a base de bikinis mitjançant una “otra” que es diu Juliet i que, poc a poc, anira intimant amb el metge.
La rao d’aquest bulling al Jack es que el Ben, l’ex-Henry Gale, que es el capo de los otros, necessita al doctor per a que el curi d’unes pupitas gordes que te, aixi que el metge, a mitja operacio (el moment mes oportu, evidentment) decideix agafar el mando (de la tele no, de la situacio) i obliga a que lliberin als seus dos amics (despres d’un atac de cuernos al veure’ls apareant-se en les jaules aquelles) a canvi de curar al Ben (que si Ben per aqui, que si Ben per alla, que si ven para la otra isla..), aixi que finalment el Sawyer i la Kate aconsegueixen fugir (ajudats per la Juliet, que es una “otra” molt poc “otra”), i el Jack es queda sol amb els seus captors.
Al tornar al campament, la calentapolles i l’home que va tot el dia sense samarreta es troben amb dos supervivients que estaven des del principi pero que s’amagaven, i que es diuen Nikki i Paolo, que duren menys a la serie que un caramelo a la porta d’un colegi, per que els pica una aranya, diuen “mama pica”... i abans de que es puguin rascar... patapam, els enterren per que els supervivents ja estan agafant el gustillo a aixo d’anar enterrant gent, pero es veu que no estaven morts sino paralitzats, pero com que el metge no estava amb ells i la resta no havien fet el cursillo de primeros auxilios, no se n’adonen i els enterren vius (a mes de sortir nomes a un capitol, damunt putejats).
Doncs aixo, la Kate i el Sawyer li diuen al Locke i al Sayid que han d’anar a salvar al Jack (Daniels), aixi que se’n van cap al campamento de verano de villa-los-otros y es troben al Jack participant en un campus de rugby amb els seus nous amigotes.
Parlen amb ell i s’enteren de que los otros tenen un submari per alli per entrar i sortir de la illa quan els hi doni la gana, pero al Locke se li’n va la olla i juga al hunfir la flota amb el submari fent-lo volar pels aires (tocado i hundido).
Al quedar-se sense submarino, es monta la se Sant Quintin (el 31 d’octubre) i el Locke es queda amb los otros per que necessita trobar respostes (es “lo cke” tieneee) i la Kate, el Sayid, el Jack i la Juliet se’n tornen cap al campament de la platja.
Com que es nova i li fap udor l’ale, a la Juliet al principi no l’accepten entre el grupillo dels supervivents (que son un grupillo molt tancat i molt elitista, que si no t’has accidentat amb ells et fan el buit... o el 9), pero com que al Jack li fa tilin (i la Kate tolon) i la defensa, al final li deixen jugar amb ells als supervivents (i amb el Jack al teto).
Mentres, el Desmond i el Charlie es van fer tambe amics a base de que un li vagi salvant la vida a l’altre (que el Charlie aquest es un desgraciat que nomes fa que fer coses per morir-se, i l’altre, des de que s’ha tornat naturista veu el futur i nomes fot que veure al Charlie palmant-la), passa un helicopter per sobre de l’illa d’on cau un noia amb paracaigudes que sobreviu a la caiguda (que per aixo es va dir aixi aquest gran invent, per parar caigudes, sino li haurien dit “causietmates”) que es diu Naomi (Campbell?) i que diu que ve de part de la Penelope (con sus zapatitos de tacon) i que te un transmisor amb el que es podran comunicar amb els que venen salvarlos.
Pero com que des de la primera temporada que hi ha una “interferencia” que no els deixa transmetre des de l’illa, finalment descobreixen que des d’una altra estacio (“el espejo”, espejito, quien es el mas bonito) que esta sota l’aigua, es pot eliminar aquest bloqueig, aixi que el Desmond i el Charlie (el duo sacapuntas) se’n van a fer submarinisme, mentres el Jack, la Naomi i la majoria de supervivents se’n van a la part alta de la muntanya (on la merda de vaca no fa pudor encara que la remenis amb un bastó) on hi ha la torre de radio a jugar amb el walkie-talkie, i el Jin, el Sayid i el Bernard es queden al campament preparant explosius per parar una trampa a los otros, que havien quedat amb la Juliet que vindrien al campament d’estranquis a buscar mes embarassadas (els hi encanten les embarassades a los otros), pero la Juliet s’havia xivat als supervivents.
Així tot es precipote, vull dir es precipitaals darrers capítols, i el Charlie consegueix contactar amb la Penelope (con su vestido de domingo) que li diu que els del barxo amb els que volen contactar no venen de part d’ella (i per no oblidar l’encàrrec, el Charlie s’ho apunta amb un retolador permanent dels gordos a la ma). Pero apareix un otro amb un parxe a l’ull (a lo Pirata del Caribe) fent aquagym i fa explotar la estacio aquesta submarina deixant-nos sense Charlie i fent-nos plorar molt. Aixo si, a darrera hora el Charlie li pot ensenyar el tatoo que s’ha fet a la ma al Desmond, amb el que l’avisa de que els del barco de rescate de Playmobil no venen en son de paz.
A la vegada, el Jack aconsegueix contactar per radio amb aquesta gent (mentres els del campament de la platja van matant otros amb explosius i amb una furgoneta dels autos de choque) i tots es posen molt contents per que es pensen que ja els venen a salvar (menys el Locke, que ha fet molt amics a l’illa i no vol marxar d’alli).
En aixo arribem a la darrera escena d’aquesta tercera temporada, on els guionistes ens fan un canvi de guio a la remanguille, i el que pensavem que era un flah-back del Jack, resulta que es un flash-forward (o sigui, de un futuro no muy lejano), on la Kate i el Jack han pogut sortir de la illa, pero al Jack no li van gaire be les coses per que no te ni per a comprar-se una gillette, i li crida a la Kate: “We have to go back, Kate, we have to go baaaaaaack!”

(continuara...)