dissabte, 29 de maig del 2010

LOST: 6ª temporada


I ja s’ha acabat Lost! En aquest article dedicat a la darrera temporada no dire res del darrer episodi (si ho puc aconseguir) per si de cas encara hi ha algu que no ha vist aquest darrer (i amb opinions encontrades) capitol. A mi personalment si que em va agradar.
Despres de la explosio que tancava la cinquena temporada, en aquesta, enlloc de flashbacks, flashforwards o viatges temporals, tenim “flash-sideways” (ways del paraguais), descolocant-nos tota la temporada oferint-nos dues visions paraleles (o para lelos): una de com continua tot en la illa, i una altra amb tots els supervivents de nou a l’avio vivint les seves vides d’unes maneres una mica diferents a com eren abans de l’accident (al capitol final, tota aquesta realitat paralela pren un sentit... o no!).
Aixi, ens passem la darrera temporada de Lost descobrint noves contrades de l’illa que no haviem vist mai: un templo on hi ha un paio que sembla el “pequeño saltamontes” de kung-fu, un faro, una cova en un acantilat amb tot de noms escrits (i tatxats) i una altra cova amb una llum a dins del rollo “no vayas hacia la luz Caroline” de la peli Poltergeist.
El calvito ara pren forma de fum negre (o millor dit a l’inreves: negre fum de forma pren ara calvito el) i ens expliquen (a la seva manera com sempre) qui coi eren Jacob i el paio que mai tindra nom, i com aquest darrer es converteix en fum negre, aixi com les seves intencions amb l’illa. I entre eleccions de candidats a succesor de Jacob (rotllo eleccions generals) i Widmores, Desmonds i d’altra gent que torna a apareixer per la illa, va avançant la temporada cap a un final... un final... un final... be, un final.
Aixi que, com que no vull donar mes informacio (potser d’aqui uns dies, quan ja tothom hagi vist el capitol final, ja li dedico un article... o potser no), nomes dir que, personalment, han estat 6 anys molt entretinguts, plens de preguntes (de vegades buits de respostes), de teories varies, de tertulies amb els amics, de llargues esperes als estius entre temporada i temporada, de capitols inicials i finals de temporada de pell de gallina, i de mes d’una llagrimeta causada per unes histories d’uns personatges als que els hi acabes agafant carinyo.
I ara... eso es to, eso es to, eso es todo amigos! Que pel que sembla aixi acaba la historia de Perdidos (fent honor al seu titol). I si el final no t’ha acabat de convencer... son coses que passen. De fet... podria ser pitjor!

2 comentaris:

Núria Jané ha dit...

Si, han estat 6 anys genials!! Bueno... en el nostre cas 4, perque ens vam enganxar a la serie a la tercera temporada :P (comprant la primera i segona en DVD i veientles en 3 setmanes!)
I la veritat... es que la he disfrutat molt (i l'Alberto tambe).

Tenim tots els DVDs i hem vist els capitols dos i tres vegades... i quan ja saps de que va la cosa es molt dibertit veure els petits "ginyos" que van deixant en els capitols per a frikis o fidels seguidors.
Jo recomano aquesta serie a TOTHOM!! amb xapitol final o sense... ja que no vull jutjat un gran viatge nomes perque a les 2 hores finals no tot fos com alguns s'esperaven...
Aquesta es la "grandeza" de Lost, que fins i tot ara que s'ha acabat... encara es poden fer tertulies i discutir teories!

Ara... ens tocara esperar a la Enciclopedia oficial, que surt (com a minim als US) el 16 d'Agost.
http://www.amazon.com/Lost-Encyclopedia-Tara-Bennett/dp/0756665949/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=books&qid=1275170058&sr=1-1
400 pagines on ens explicaran els personatges, les seves histories i la mitologia de la serie... segur qu etampoc ho expliquen tot... pero bueno, algo es algo, no?

Miki ha dit...

JA ho vaig dir pero no ho repetire, jo al episodi final ja no vaig plora per que no l'entenia, a on vaig fer un fart de plorar es a la mort del charlie! Buag!!!